Resultats de la cerca

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’estil antic,…

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments discogràfics…

Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat Català i donà…

Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots interpretatius i…

Es formà a l’Escolania de Montserrat i estudià viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis Ha estat professor del Conservatori d’Hamburg Formà part del grup Hespèrion XX dirigit per Jordi Savall, amb qui collaborà també en diversos enregistraments discogràfics El 1986 fundà Banchetto Musicale, un quintet de violes de gamba amb el qual ha realitzat gires de concerts per França, Alemanya, Àustria, Itàlia i l’Estat espanyol És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació Excelleix particularment com a intèrpret de música barroca i alemanya, mostra de la qual és…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1971, especialitzat en entomologia, es doctorà per aquesta universitat el 1984 Adscrit a l’Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC, del qual és cofundador, en 2004-08 fou coordinador de l’àrea de Recursos Naturals del CSIC Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1992, en fou secretari de la Secció de Ciències Biològiques 1993-2000, i també és membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid 2008 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 2008 Editor de la revista  Animal Biodiversity and Conservation ,…

Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a la telesèrie…

Membre del Club de 7 a 9, disputà l’European Cup Teams 1974 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1983 amb la selecció espanyola Com a director del Bowling Pedralbes, afavorí l’organització de competicions, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, com ara el Trofeu Ciutat de Barcelona de Bowling, del qual fou impulsor, i fomentà la competició d’alt nivell esportiu Ha format molts dels jugadors que integren l’elit del bowling català, com Montserrat Badia, Lluís Montfort Rifé i Sandra Torrents, entre d’altres

Estudià filosofia i lletres A Madrid, collaborà a ABC , Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba Exiliat a Xile 1937, hi fundà el periòdic Voz de España , en defensa de la contrarevolució espanyola Dirigí 1938-41 la revista Vértice i obtingué 1944 el premi Nacional de literatura Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes — El ventrílocuo y la muda 1930 i Los medios abrazos 1933— a tendències més tradicionals — Los vivos y los muertos 1941 i Con el alma aparte 1945— Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres

Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander Fou canonge d’Ourense i de Santiago 1806 i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo , per la qual fou condemnat Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Illustració defensà l’ús de la llengua…