Resultats de la cerca

Fundat al principi de la dècada de 1950, Joan Ricart, campió d’Espanya de salts als anys quaranta, presidí el club i Cèsar Villegas, un dels precursors de la natació sincronitzada a Espanya, en fou l’entrenador Des del 1952 organitzà anualment la Setmana Internacional de natació sincronitzada a la piscina de Montjuïc, on acudien especialistes d’arreu del món El 1958 organitzà el primer campionat de natació sincronitzada juntament amb les Federacions Espanyola i Catalana de Natació També organitzà diversos Campionats de Catalunya de salts Entre el 1960 i el 1962 l’equip de sincronitzada fou…

Sense visió en un ull i molt poca en l’altre, realitzà certs estudis formals, però fou principalment autodidacte S’inspirà en Fats Waller, entre d’altres El 1932 arribà a Nova York acompanyant la cantant Adelaide Hall De seguida entrà pel seu compte en el circuit de clubs dels Estats Units i Anglaterra com a solista extraordinari Tiger Rag, 1933 Actuava sol al piano o al capdavant d’un petit conjunt, que els anys quaranta constà de piano, guitarra i contrabaix Entre els nombrosos enregistraments d’aquesta època destaquen In Private i The Complete Capitol Recordings of Art Tatum Del 1953…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del procurador…

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…

L’hegemonia de la forma sonata durant el Classicisme tingué com a conseqüència l’aplicació d’algunes de les seves característiques més importants a altres formes com ara el rondó, el concert, l’ària o el minuet, les quals n’assimilaren principalment la modulació al to de la dominant o al relatiu major si el mode de la tonalitat principal és menor, l’exposició de material temàtic en aquest to tema o grup secundari, la prolongació de l’àrea de la dominant secció de desenvolupament i el restabliment de l’anterior material temàtic en el to de la tònica En el cas del rondó , una de les parts…

Després d’estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà amb Roger Bernat el collectiu General Elèctrica 1996-2000, en el qual collaborà també com a actor El 2001 fundà la Societat Doctor Alonso amb la coreògrafa Sofía Asencio, amb qui també fou codirector artístic del festival MAPA Maig, Art, Paisatge, Acció a l’Alt Empordà Com a coreògraf combina moviment, paraula i música en peces com Cruza cuando el hombrecito esté en verde 1997, By Natural Piety 1998, Night 1998, John Kovach, State of Emergency 1999, guardonat amb el Prix d’Auteur dels Rencontres…

Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya de motocròs, un en 80 cc 1989 i dos en 250 cc 1993, 1994 A més, guanyà les edicions del Trofeu San Miguel de 80 cc 1990 i de les 24 Hores de Ciclomotors de Parets 1992 Fou campió d’Europa en 250 cc 1996 i campió d’Espanya SX en 250 cc 1997 i MX1 2005, 2006, després de superar una greu lesió que patí al final del 1996 Guanyà set vegades consecutives el Campionat d’Espanya de motocròs en 250 cc 1997-2003 Quedà tercer en el Mundial de motocròs de 250 cc 2002, fou subcampió del món de 650 cc 2003 i es convertí en el primer català que guanyà un Gran…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

S’inicià en curses fora d’asfalt i, a catorze anys, participà en el Critèrium Solo Moto de velocitat en 125 cc i guanyà el Campionat de Catalunya de Supermoto en 80 cc El 1995 debutà en el Campionat del Món de velocitat i disputà quatre Grans Premis en la categoria de 250 cc A partir del 1997 disputà el Mundial de Supersport, i el 1998 debutà en les superbikes en el Campionat d’Alemanya professional El 1999 aconseguí la primera victòria en el Mundial de Supersport al circuit italià de Misano El 2000 fitxà per Ducati, i l’any següent disputà el seu primer Mundial de superbikes i…

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves improvisacions una…