Resultats de la cerca
Es mostren 7432 resultats
el Clascar

Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu
Pomaré
Família reial tahitiana dels segles XVIII i XIX.
El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
basilisc
Militar
Peça d’artilleria emprada als segles XVI i XVII.
Usada especialment pels turcs en combats navals, desplaçà la bombarda Desaparegué a causa de la dificultat del seu maneig
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara entre…
Restout
Pintura
Família de pintors francesos dels segles XVII i XVIII.
Marc Antoine Restout Caen 1616 — 1684 s’establí a Rouen, on realitzà quadres d’altar capella de Notre-Dame de la Délivrance, Douvres església d’Hermanville El seu net Jean Restout Rouen 1692 — París 1768 fou alumne de J Jouvenet es destacà en els temes religiosos Mort de santa Escolàstica , Musée des Beaux-Arts, Tours Baptisme de Jesús , Musée de Normandie, Caen El seu fill Jean Bernard Restout París 1732 — 1797 conreà preferentment el retrat i els temes d’història Retrat de Jean Restout , Musée de Versailles Adeu d’Hèctor a Andròmaca , Musée des Beaux-Arts, Orleans
Falcó

Tríptic de la Mare de Déu de la Llet, oli sobre taula del cercle de Nicolau Falcó (vers el 1500)
Museu de Belles Arts de València (CC0)
Pintura
Dinastia de pintors valencians dels segles XV i XVI.
Oscillaren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó I , nomenat pintor de la generalitat de València el 1503 Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó I, l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves Nicolau Falcó II València ~1500 — 1560, possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el càrrec de pintor de la generalitat, que exercí fins a la mort Fill seu fou Onofre Falcó II València 1520/…
Francesc Artau
Arts decoratives
Orfebre actiu a Girona als segles XIV i XV.
En 1389-90 formà part del consell municipal de Girona L’any 1416 féu les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó És autor de la custòdia d’or de la seu gironina 1430-38, obra mestra de l’orfebreria gòtica catalana Hom li atribueix amb molt de fonament l’arqueta reliquiari de Sant Martirià, d’argent daurat Banyoles, antic monestir de Sant Esteve
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina