Resultats de la cerca

Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el republicanisme “històric…

Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana 1914 El 1917…

Fou alcalde 1901 i president de la Diputació de Lleida 1919, diputat provincial per Balaguer 1913 1917-23 i degà del Collegi d’Advocats 1928 Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat 1919-23, ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat 1919 Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera President a Lleida de la Lliga Regionalista, fou elegit…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…

Becari de la Diputació de Lleida 1952-58, es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees Fou membre actiu del Grup Cogul 1964-66 Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia També s’interessà per la creació d’objectes Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró 1968 i la medalla Morera 1982

Des del 2002 ha presidit el Club de Bitlles Benavent de Segrià, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 1995, 1996, 2008, 2009 El 2003 assolí la tercera posició al Campionat de Catalunya individual Formà part de la selecció catalana el 2004 en el I Torneig de Campions amb motiu del X Aniversari del CB Siuranenc d’Horta

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Collaborà amb Juan Adán a la catedral nova de Lleida Treballà en la caixa de l’orgue d’aquest temple, que executà l’helvètic Ludwig Scherrer 1777 Fou l’autor de la imatge de la Mare de Déu jacent de la mateixa catedral i d’altres treballs d’escultura a l’església del Roser Les darreres obres seves, escampades per diversos pobles del Segrià, avui desaparegudes, pertanyen de ple a l’art neoclàssic

Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans

Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo…