Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
monestir de Solsona
Monestir
Important monestir canonical transformat el 1593 en canònica catedralícia en crear-se el bisbat de Solsona (Solsonès).
Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La…
discant
Música
Polifonia medieval que es caracteritza per la similitud de l’activitat melòdica de les veus.
Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…
pompier
Pintura
Qualificatiu donat, en un principi despectivament, al pintor i a la pintura que al segle XIX francès seguia amb brillantor i opulència esquemes estètics romàntics —historicistes i retòrics— havent triomfat ja el realisme.
El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers pompiers en francès Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé…
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al segle V
manxa

Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
Pont de Sant Jaume (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Pont situat en una notable cruïlla de comunicacions i que és documentat des de l’any 1131 ECSA - J Bolòs El pont de Sant Jaume és emplaçat damunt l’Isàvena, a l’antic camí que seguia aquesta vall, vers Eroles Es localitza concretament al SE de Roda, a la sortida d’un espadat i d’un evocador meandre que forma el corrent fluvial, i que donà nom a la partida, la Corba Mapa 32-11 251 Situació 31TBG973845 Des de la carretera que segueix l’Isàvena, la visibilitat del pont és nulla Al costat d’un revolt que hi ha molt poc abans d’arribar al trencall de Roda de Ribagorça, venint…
Caixa Catalana Industrial i Mercantil (1856-1866)
La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart, comerciants com…
Marc Gené i Guerrero

Marc Gené (2007)
© Mutari
Automobilisme
Pilot automobilístic.
S’inicià en el kàrting guanyant el 1988 els campionats de Catalunya i d’Espanya en la seva categoria L’any següent es classificà desè al Campionat d’Europa i dinovè en el del món El 1990 es convertí en el campió d’Espanya sènior de kàrting més jove de la història i guanyà el de Catalunya l’any següent El 1992 començà la seva carrera en monoplaces a la Fórmula Ford, corrent primer a Espanya i després a Gran Bretanya El 1993 fou subcampió del món en Fórmula Ford i segon en el Fórmula Ford Festival En el Campionat Britànic de Fórmula 3 fou el millor debutant el primer dels dos anys que hi…
,
Pont de la Fou (Sant Pau de Fenolhet)
Situació Pont medieval de carreus ben escairats i collocats en filades, sobre l’Aglí, a l’indret de les gorges de la Fou ECSA - A Roura Al S de Sant Pau de Fenolhet, poc després d’afluir la Bolzana a l’Aglí, aquest riu travessa les gorges de la Fou En aquest congost hi ha un pont medieval Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′07″ N - Long 2° 29′05″ E Si des de Sant Pau de Fenolhet agafem la carretera D-619 que mena cap a Ancinhan, molt aviat entrarem a les gorges i passarem pel costat del pont que resta a la dreta W de la carretera Pont El pont, format per un arc gairebé de mig punt, lleugerament…
haute danse
Música
Forma francesa emprada per a designar genèricament, en contraposició a basse danse, aquell tipus de dansa saltada que, al segle XV, la seguia, usualment com a reelaboració improvisada i en un temps més ràpid.
El terme alta danza , o simplement alta , fou utilitzat tant a Itàlia com a les corts castellanes de l’època per a denominar una dansa equivalent al saltarello , coneguda a França com a pas de brabant En el Cancionero Musical de Palacio ~1500 es pot trobar una alta de Francisco de la Torre sobre el tenor de la basse danse La Spagna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina