Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
vall de Cregüenya
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones per les crestes d’Estatats, d’Aragüells amb el pic de Cregüenya , de 3000 m alt, el pic de Pedresalbes i el pic d’Aragüells i la cresta de Cregüenya entre el coll de Cregüenya o d’Aragüells, a 2910 m alt, i el coll Maleït, i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya , que alimenta l’ estany de Cregüenya 2657 m alt Entre l’estany i l’Éssera, els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya , important avetar
Elba

Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…
adjunció
Dret civil
Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir totes dues, sense malmetre llur natura i tot formant un sol objecte, bé que amb una relació entre elles de principal a accessòria.
En principi, el propietari de la cosa principal adquireix l’accessòria pagant el valor d’aquesta, exacte si la cosa afegida per embelliment o perfecció té més valor que la cosa principal en el qual cas el propietari de la cosa accessòria pot exigir que sigui separada, si és possible, de la principal, encara que sigui en detriment d’aquesta Si l’adjunció és realitzada amb mala fe pel propietari de la cosa accessòria, aquest la perd i té l’obligació d’indemnitzar dels danys el pripietari de la principal si la mala fe és d’aquest darrer, el propietari de la cosa accessòria té dret a optar entre…
consola
Música
En l'orgue, pupitre des del qual es governen els diversos elements de l’instrument.
Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles una de finestra, per a la…
Bhopāl
Ciutat
Capital de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
La geografia És un centre administratiu, comercial i industrial teixits de cotó i un nus ferroviari Té aeroport Al desembre del 1984 una fuita d’isocianat de metil en una fàbrica de pesticides del grup Union Carbide provocà la mort de 2500 persones La història Bhopāl fou primitivament cap d’un principat gond, constantment disputat entre els caps i governadors mogols el 1723 passà a la sobirania afganesa, que es mantingué al poder durant dos-cents anys i estabilitzà la situació de l’estat Quan l’Índia i el Pakistan esdevingueren independents 1947, Bhopāl restà com a unitat separada…
cosa
Dret
Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes, i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
No totes les coses són matèria del dret per a ésser-ho cal que tinguin utilitat és a dir, que puguin ésser mitjans per a satisfer les necessitats humanes, individualitat existència separada i autònoma i apropiabilitat capacitat de submissió a un títol de propietat Les coses poden ésser corporals o incorporals , segons que siguin tangibles o no específiques o genèriques , segons que siguin determinades individualment o per característiques comunes mobles o immobles, consumibles o no consumibles , etc El Codi Civil espanyol estableix una classificació de les coses en immobles i…
Kintyre
Península
Península d’Escòcia, a la costa occidental; separada d’Irlanda pel canal del Nord.
Té 60 km de llargada
revellí
Construcció i obres públiques
Obra de fortificació separada de la principal per a defensa dels baluards, muralles, etc.
albufera

Vista de l'estany de Saint Nazaire, prop de Salses (Rosselló)
© Jaume Ferrández
Geomorfologia
Hidrografia
Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó litoral.
A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De dimensions diverses…
tercer home
Filosofia
Argument de caràcter lògic adreçat contra la teoria platònica de les idees.
En síntesi, l’argument és el següent si tot allò que tenen en comú diferents individus és una idea —la qual és també una substància separada—, llavors per la mateixa raó que s’afirma que hi ha una idea, hom pot postular l’existència d’una metaidea que aplegui allò que és comú entre l’individu i la seva idea Evidentment aquesta argumentació es pot prosseguir fins a l’infinit En tot cas, allò que fonamentalment vol expressar l’argument és la superfluïtat de la multiplicació innecessària de les entitats Sembla que té el seu origen en argumentacions d’alguns sofistes, l’obra dels quals no ens ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina