Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
mitjalluna
Eina de cuina que consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb el costat tallant corbat enfora; va proveïda d’un o dos mànecs i serveix per a tallar i capolar la carn.
cap de frare
Tecnologia
Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics, generalment amb la finalitat d’encabir-hi la cabota d’un clau, d’un cargol o d’un tipus especial de rebló.
Castell del Quer Foradat (Cava)
Art romànic
Situació D’aquesta fortalesa resten uns fragments de mur en el tossal que empara la població ECSA - V Hurtado Al cim del turó del Quer o turó Pubill, situat avui dia dins del poble del Quer Foradat, hi ha unes restes de construccions que corresponen a l’antic castell del Quer Mapa 35-11254 Situació 31TCG877867 Un cop en el poble del Quer Foradat i sobre un turó calcari en forma de plataforma d’uns 1,15 m d’alçada que sobresurt per damunt dels teulats de les cases es troben les restes de l’antic castell del Quer Foradat S’hi pot pujar fàcilment seguint un corriol pel costat SW Història Si bé…
estoig
Tecnologia
Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador, format per dues làmines d’acer, de la llargada de la fulla, amb un mànec a l’extrem.
espasa

Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…
Santa Maria de la Serra del Castellar (Oliola)
Art romànic
Situació Exterior de l’església on es pot admirar bé l’obra romànica, tot i algunes modificacions d’època posterior ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Serra del Castellar és situada a uns 200 m a llevant de la masia dita de la Serra del Castellar Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en parlar de la fortificació de la Serra del Castellar JAA Mapa 34-12329 Situació 31TCG531418 Història En aquesta església de Santa Maria contrasta el conjunt d’elements d’època medieval amb l’escassetat de notícies històriques El fet que el lloc fos conegut o estigués integrat en el sector…
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
Traumatisme de les vies urinàries
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…
rella
Agronomia
Peça de ferro, de diverses formes, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina