Definició
Són anomenats traumatismes de les vies urinàries diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans.
Causes i tipus
Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica. També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant.
Els traumatismes ureterals, és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents. Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants, en què un objecte tallant penetra a través de la paret abdominal o de la regió lumbar i arriba a l’urèter tot perforant-lo o seccionant-lo. Entre les causes més freqüents cal destacar els accidents quirúrgics en el curs d’intervencions ginecològiques o intestinals, i poden consistir en el lligament accidental de l’urèter englobat amb l’estructura vascular l’hemorràgia de la qual es vol interrompre, o bé la secció completa o incompleta de l’urèter.
Els traumatismes vesicals, és a dir, les lesions traumàtiques de la bufeta urinària, es poden produir també a conseqüència de ferides penetrants, en aquest cas a través de la part més baixa de l’abdomen. La bufeta també pot ésser lesionada a conseqüència d’un impacte important sobre aquesta mateixa zona, especialment quan està plena d’orina. Igualment, en alguns casos la bufeta és esquinçada per un fragment d’os de la pelvis, fracturat a causa del mateix traumatisme.
Els anomenats traumatismes uretrals, és a dir, les lesions traumàtiques de la uretra, es presenten gairebé només en l’home, ja que la uretra femenina té una longitud molt curta. La uretra anterior, que se situa per l’interior del penis i per sota de la pell del perineu, se sol lesionar a causa d’una caiguda esdevinguda amb les cames obertes sobre una barra o una superfície dura, quan la uretra queda aixafada contra el pubis. La uretra posterior, situada per darrere del pubis, se sol lesionar a conseqüència d’accidents de trànsit causants de fractures de pelvis, en què la uretra s’esquinça.
Símptomes, evolució i complicacions
Els símptomes dels traumatismes de les vies urinàries són ocasionats fonamentalment per dos tipus de trastorns: en primer lloc, es poden presentar símptomes a causa de l’escapament d’orina a través de la ferida, la qual cosa irrita i contamina les estructures no urinàries on s’aboca l’orina; en segon lloc, es poden presentar símptomes d’obstrucció urinària a causa de la formació d’un hematoma que obstrueixi el pas de l’orina. La forma en què apareixen els símptomes i l’evolució que segueixen depèn de la víscera lesionada.
D’altra banda, els anomenats traumatismes ureterals solen originar dolor lumbar, i sovint dolor abdominal generalitzat a causa de la irritació deguda a l’orina extravasada. També és habitual que es manifestin febre, nàusees, vòmits i restrenyiment pertinaç. Igualment, es pot presentar hematúria o emissió de sang i en els casos estranys en què s’afecten els dos urèters, es pot presentar anúria o absència de micció. La lesió es pot solucionar de manera espontània, però de vegades, si no es tracta precoçment, es pot desenvolupar una uropatia obstructiva que originarà una hidronefrosi irreversible del ronyó afectat.
Els traumatismes vesicals, en canvi, originen dolor a la zona superior del pubis, que de vegades és intens i es pot estendre a tot l’abdomen, per la irritació causada per l’orina extravasada. Se sol presentar oligúria o reducció del volum d’orina evacuada i de vegades anúria completa. Si es manté la micció, és freqüent l’hematúria o emissió d’orina amb la sang. Si no es diagnostica i tracta precoçment, l’extravasació d’orina mena a una infecció generalitzada en la cavitat abdominal de greus conseqüències.
Els traumatismes uretrals originen inicialment un intens dolor a la zona lesionada. Les lesions de la part anterior de la uretra solen ocasionar sortida de sang per la uretra o uretrorràgia. Quan s’afecta la part posterior se sol presentar retenció urinària a causa de l’hematoma pèlvic que produeix l’obstrucció uretral o el desplaçament dels dos fragments d’urèter en el cas de secció completa. A més, són freqüents les complicacions infeccioses, que poden originar una septicèmia o infecció generalitzada a tot l’organisme. Posteriorment, en cicatritzar la lesió, es pot establir una estretor de la uretra que pot ocasionar retenció d’orina.
Diagnosi i tractament
Hom en basa la diagnosi en l’antecedent traumàtic i la simptomatologia. Es confirma fonamentalment a través d’estudis radiològics: en cas de traumatismes ureterals es practiquen urografies intravenosa i retrògrada, en el cas de traumatismes vesicals s’empra la cistografia retrògrada, i en el cas de traumatismes uretrals hom recorre a la uretrografia.
El tractament és fonamentalment quirúrgic. En el cas de traumatismes ureterals s’efectua una intervenció per a restablir una via de drenatge de l’orina. Si és possible, es tornen a unir els dos extrems de l’urèter lesionats, o bé es connecta l’extrem superior directament a la bufeta urinària o a l’altre urèter. Quan els traumatismes són vesicals, cal efectuar una intervenció per a reconstruir la bufeta lesionada. Pel que fa als traumatismes uretrals, cal també una intervenció reconstructiva, i, en molts casos, cal instaurar inicialment un sistema de drenatge de l’orina directament de la bufeta a la paret abdominal, o drenatge suprapúbic, i efectuar la intervenció sobre la uretra més endavant, quan la inflamació hagi minvat.