Resultats de la cerca

Especialista en salts i curses de tanques, fou campió d’Espanya universitari 1953, de Catalunya 1959 i de Barcelona 1960 de salt de llargada Cofundà l’Associació Catalana d’Atletes Veterans ACAV i, des del 1969, competeix com a veterà i ha aconseguit 139 medalles en Campionats de Catalunya, 121 en Campionats d’Espanya, 19 en Campionats d’Europa i 6 en Campionats del Món També aconseguí diversos rècords catalans, estatals i europeus Fou designat Millor Atleta Català Veterà de l’any 1998, 1999

Fou atleta dels clubs Club de Futbol Badalona, Unió de l’Esport Badaloní i Futbol Club Barcelona Guanyà quatre títols espanyols en categoria jú-nior, fou promesa dels 400 m, i en guanyà vuit de catalans en els 400 m i els 400 m tanques Fou campiona de Catalunya absoluta dels 400 m, a l’aire lliure i en pista coberta 1998 L’any 1999 millorà el rècord català dels 400 m en pista coberta i guanyà una medalla de bronze en el Campionat d’Espanya

Destacà en els Campionats d’Espanya i es proclamà campiona de fons de 20 km 1989, 1991 i en cursa de 10 km 1990 Fou campiona de Catalunya de mitja marató 1995, de 10 km 1995 i de cros per equips 1998 Guanyà també la medalla d’or en la prova de 10 km al Campionat Iberoamericà de Manaus 1990 Fou onze vegades internacional amb la selecció espanyola Per altra banda, participà també en curses de velocitat i baté el rècord català de 110 m tanques

Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©

Començà al CN Poble Nou i durant l’etapa de formació fou campió de Catalunya en triple salt, salt de perxa, salt de llargada, proves de tanques i proves combinades En edat júnior es dedicà al triple salt Participà en un Campionat d’Europa 2003 i un Mundial júnior 2004, i en dos Europeus sub-23 2005, 2007 Fou campió d’Espanya a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2006 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2007, 2008 i en pista coberta 2006, 2007, 2008

Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Es fa en dues jornades consecutives en l’ordre següent en la primera, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament del pes, salt d’alçada, i 400 metres llisos en la segona, 110 metres tanques, llançament del disc, salt amb perxa, llançament de la javelina i 1 500 metres llisos Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme Forma part dels Jocs Olímpics des del 1912

És un híbrid bigenèric entre Cupressus macrocarpa i Chamaecyparis nootkatensis aparegut a la Gran Bretanya l’any 1888 És una conífera molt vigorosa, rústica i de creixement ràpid, que pot assolir 20 m d’alçària al cap de 30 anys En jardineria es conrea com a exemplar aïllat o, més sovint, com a tallavent o per a fer tanques Actualment, al mercat n'hi ha més d’una dotzena de clons que es diferencien pel port, el color i la textura del fullatge És un híbrid fèrtil i presenta pinyes globoses similars a les dels xiprers, però més petites

Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada 1942, s’especialitzà en salt amb perxa Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius 1947, 1948, 1949, quatre subcampionats 1942, 1945, 1946, 1950 i un bronze 1951 i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949 Guanyà també dos campionats de Catalunya 1947, 1949, on feu també un segon 1946 i un tercer lloc 1948