Resultats de la cerca

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una…

Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements El 1876, amb el violinista italià Agostino Robbio, féu un viatge professional pel Perú, l’Equador, Veneçuela, els EUA i Cuba Més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina El 1878 s’establí a Buenos Aires Ja músic experimentat, el mateix any publicà el seu Álbum musical hispano-americano El 1883 estrenà l’òpera Gualter al Teatro de la Ópera de Buenos Aires Cal esmentar,…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent…

Estudià cant a Interlochen i després amplià la seva formació a Viena amb H Hotter El 1980 entrà a formar part de l’Òpera Bavaresa, on es destacà en òperes de R Strauss i R Wagner El 1984 es presentà a l’Òpera de Chicago com a Micaëla Carmen El mateix any debutà a Bayreuth, on tornà el 1987 amb el paper d’Elsa Lohengrin , el mateix amb què feu el debut un any més tard al Covent Garden de Londres El 1988 també interpretà Guillem Tell a la Scala de Milà, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York fent de Donna Anna Don Giovanni També ha cantat amb èxit…

Rebé les primeres lliçons de cant privadament a Dresden en 1955-56, i més tard prosseguí la seva formació al conservatori d’aquesta ciutat, on el 1961 debutà al teatre d’òpera Quatre anys més tard cantà a Berlín Especialitzat en WA Mozart, ha estat intèrpret de referència de papers com Fígaro Les noces de Fígaro , Leporello Don Giovanni o Don Alfonso Così fan tutte Tanmateix, també ha destacat en òperes franceses, com ara les de G Bizet, i del Romanticisme alemany, especialment de R Wagner Ha actuat arreu d’Europa i el 1980 obtingué un gran èxit amb la producció…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i…

Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts…