Resultats de la cerca

Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El…

El relleu és pla, i l’àrea no conreada és mínima, però el secà es manté encara al sector occidental, molt reduït els darrers anys gràcies a l’aigua de pous El regadiu tradicional es localitza al sector meridional, prop del poble, on la séquia reial de Montcada rega 200 ha, i s’ha anat estenent vers l’interior L’horta tradicional és dedicada al conreu de les hortalisses, mentre que els nous regadius han estat destinats exclusivament als tarongers Hi ha ramaderia estabulada bovina i porcina La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys confecció, pirotècnia, metallúrgia, química, construcció…

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…

El terme és accidentat al sud per la serra de Vergèrs 584 m alt, en part coberta de bosc roures i alzines El conreu més important és la vinya 43 ha Al vessant meridional de la serra de Vergèrs hi ha jaciments de feldespat Prop del riu hi ha el molí de Centernac , que fabrica farina amb una sèrie d’installacions que formen un petit nucli una petita resclosa més avall és destinada a afavorir el turisme El poble 68 h agl 1982 306 m alt és en un replà al vessant septentrional de la serra de Vergèrs, a l’esquerra de l’Aglí L’església parroquial de Sant Pere és esmentada ja el 899 Pertangué als…

Aquest temple era a l’antic lloc de Remolins, que segons J Lladonosa s’ha de situar on avui s’aixeca la Torre dels Canonges, al marge dret del Segre Actualment, el topònim Remolins designa una sèquia que rega l’horta del terme de Soses L’indret és documentat per primera vegada l’any 1153, com a afrontació d’una terra situada al lloc de Torres de Segre L’any 1154, torna a esmentar-se en una concòrdia feta entre el bisbe de Lleida i els templers sobre la recepció dels delmes de diversos llocs L’església de Remolins es consigna per primer cop en les dècimes papals dels anys 1279 i…

Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l’any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del dret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins L’any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d’Àger, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l’objectiu de fundar una villa nova entre…

Situació Dependència subterrània de l’antiga fortalesa templera, coberta amb volta de canó, situada al costat de llevant, tocant la façana principal ECSA-X Goñi El castell de Corbins s’alça al cim del turó que domina la població del mateix nom, la qual s’emplaça sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé a la seva confluència amb el Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG084184 L’accés a Corbins des de Lleida, de la qual dista uns 10 km, es fa per la carretera local LV-9224 cap a Torrelameu, Menàrguens i Balaguer JFS-MLIR Història La primera referència documental que tenim del castell…

El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova…

L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del Rosselló, i…

Malauradament són poques les notícies que han pervingut d’aquesta fortalesa A mitjan segle XIII el terme pertanyia a Pere de Cubells, que en el seu testament de l’any 1259 cedí als templers de la comanda de Barbens el castell i el lloc de Castellsalvà, juntament amb els delmes del lloc De la darreria del segle XIII hi ha referències d’un plet esdevingut entre els homes de Belianes i Castellsalvà per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1381 l’infant Joan va vendre a carta de gràcia la jurisdicció del lloc, juntament amb la de Belianes, a Jaume de Pallars No ha pervingut…