Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
escriptura ibèrica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles ibèrics, que la utilitzaren durant cinc segles (V-I aC).
Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…
Necròpoli de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau Darrere l’absis n’hi ha així…
almorratxa
almorratxa catalana de tipus popular emprada en el ball d’almorratxes
© Fototeca.cat
Recipient de vidre, terrissa o, excepcionalment, de metall, decorat i proveït de diferents brocs per a espargir aigua, anomenat també morratxa
.
escatador
Oficis manuals
Espàtula emprada per a escatar, a les peces de terrissa, les besadures perquè no es faci talls el qui les manegi.
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…
olla

Olla amb aigua escalfant-se al foc per esterilitzar un biberó
© Fototeca.cat
Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues nanses, que serveix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc.
canal
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Conducte obert, excavat a terra, fet de terrissa, fusta, plàstic, zenc, etc, destinat a conduir o a donar pas a algun líquid.
balustre
Construcció i obres públiques
Columneta tornejada adornada amb motllures, de terrissa, pedra, etc, que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat, d’escala, etc.
entestat
Construcció i obres públiques
Sostre fet de tests o trossos de terrissa rompuda amb què hom cobreix la plataforma de maons dels forns de coure obra.
dorca
Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall que serveix per a tenir-hi líquids (aigua, oli, vi, llet, etc).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina