Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
David Viera
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor de llengua i literatura.
Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987
Dolors Farró i Fonalleras
Museologia
Museòloga i historiadora de l’art.
S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons
Pierre Bonnassie
Historiografia
Historiador medievalista francès.
Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien IXème au XlVème…
Harold Edwin Wethey
Art
Historiador de l’art.
Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià
Ernst Pernicka
Arqueologia
Químic i arqueòleg austríac, especialista en arqueometria.
En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the Troad 2003, en…
Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin al Harvard College Observatory
© Air and Space Museum online gallery, Smithsonian Institution
Astronomia
Astrònoma anglesa nacionalitzada nord-americana.
Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star 1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta…
Russell A. Hulse
Física
Astrofísic nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Amherst, on es doctorà el 1975 Durant la seva tesi doctoral participà en les observacions que Joseph H Taylor duia a terme a l’Observatori d’Arecibo, a Puerto Rico Juntament amb ell l’any 1974 descobriren el primer púlsar binari format per dues estrelles, una de les quals no emetia senyals Aquest descobriment permeté confirmar l’existència de les ones gravitatòries tal com Einstein havia predit en la seva teoria de la relativitat, la qual cosa li valgué el premi Nobel de física el 1993 que compartí amb JH Taylor
Eugen Wüster
Lingüística i sociolingüística
Enginyer austríac i terminòleg.
Fundador de la terminologia concebuda com a disciplina autònoma des de la presentació i publicació de la seva tesi doctoral, l’any 1931, titulada Internationale Sprachnormung in der Technik ‘La normalització internacional de la terminologia tècnica’ Publicà quatre llibres i més de 500 articles i creà l’anomenada Escola de Viena, des d’on concebia la disciplina terminològica centrada en el concepte i orientada a la normalització internacional dels termes cientificotècnics Destaca la publicació pòstuma, a Alemanya, del seu manuscrit compilat per Helmut Felber i titulat Introducción…
Adolf Esteller i Melià
Cristianisme
Jesuïta.
Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia
Historiador.
Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina