Resultats de la cerca

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria

Després de formar-se al conservatori superior de la seva ciutat natal, estudià musicologia a les universitats de Berlín, Rostock i Munic L’any 1910 acabà la seva formació i es doctorà a la capital bavaresa amb una tesi sobre el compositor barroc alemany Johann Sigismund Kusser Fou professor de teoria de la música a la Universitat de Munic i el 1920 publicà un Tractat d’Harmonia Durant algun temps exercí de crític en publicacions de Frankfurt, i més endavant tornà a Munic, on fou collaborador del "Münchner Zeitung"

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Es formà com a pianista i després estudià musicologia a Berlín amb A Schering, H Sachs, HJ Moser i F Blume El 1939 es doctorà amb una tesi sobre Robert Schumann Des del 1948 ensenyà a Göttingen i, a partir del 1958, també a la Universitat Tècnica de Clausthal Era especialista en música del Renaixement i del segle XIX A més dels treballs sobre Schumann, feu interessants aportacions al coneixement de la música per a llaüt dels segles XVI i XVII i participà en l’edició de les obres completes d’Orlando di Lasso, compositor que estudià en profunditat

Estudià composició amb W Piston i musicologia amb O Gombosi Es doctorà el 1959 amb una tesi sobre la música en el teatre francès del Renaixement L’any 1958 començà la seva activitat docent a la Universitat de Chicago, tasca que continuà fins a la seva mort Les seves contribucions al coneixement de la chanson francesa del final del segle XV i el principi del XVI i de la música instrumental del Renaixement foren capitals Publicà un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Embellishing sixteenth-century Music 1976 i A Florentine Chansonnier from the Time of Lorenzo the…

Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni…

Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979

Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i Wordmobility in…

Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià