Resultats de la cerca

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…

A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un…

A la consagració de Sant Llorenç prop Bagà Berguedà de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs “ ecclesiam Sancte Mane de Ladurcio ”, la qual, versemblantment, no era la parroquial del lloc, atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda Odèn, de l’any 900, ens assabenta que ho era la de Sant Martí L’any 1037 apareix novament esmentada, en aquest cas arran de la venda d’uns alous situats“ in apendicio de Sancta Maria de Ladurc ” Aleshores possiblement ja no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà, car l’inventari dels béns del monestir de…

El 1948 Hans von Beuda substituí Joan Lamote al capdavant de la formació, i es mantingué en el càrrec fins el 1950 N’han estat també directors titulars Napoleone Annovazzi 1954-56, Josep Iturbi 1956-58, Enrique García Asensio 1964-65, Pedro Pirfano 1966-67, Luis Antonio García Navarro 1970-73, Lorenzo Martínez Palomo 1974-76, Benito Laurent 1980-83, Manuel Galduf 1983-97 i Miguel Ángel Gómez Martínez des del 1997 Josep Ferriz, Eduard Cifré i José María Cervera Collado -aquest darrer director en funcions durant el període 1977-80- han exercit de sotsdirectors Durant l’etapa d’Iturbi, l’…

L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts…

Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la justícia els més…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

Situació Un aspecte de les ruïnes del temple, amb la base de l’absis i un fragment del mur meridional, el més ben conservat ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la dreta del camí de les Graus, separades del castell de Serola per un petit còrrec, dit còrrec de la Coma Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 5” N - Long 2° 15’ 15” E Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església és esmentada l’any 871, en un precepte del rei Carles el Calb a Sant Andreu d’Eixalada, com una de les esglésies titulars d’aquest monestir…

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers El 1844…