Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees Amb…
Festa del Pedal del GEiEG
Ciclisme
Trobada de ciclisme no competitiu organitzada anualment per la secció de ciclisme del Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG).
Organitzat per primera vegada el 1942, no se celebrà entre el 1959 i el 1978, ni tampoc en alguns anys concrets, com el 1993, el 1994 o el 2011 Inicialment recorria diverses poblacions gironines, com Banyoles, Amer, Caldes de Malavella, Anglès o Santa Coloma de Farners, i reuní fins a 4000 participants Es popularitzaren guardons a les bicicletes millor engalanades i més originals Des del 1997 el recorregut es realitza per la rodalia del nucli urbà de Girona i coincideix amb la pujada al coll dels Àngels
marbre de Paros

Secció central del marbre de Paros
Nom amb el qual és anomenada una crònica, gravada en marbre, trobada en estat fragmentari a l’illa de Paros.
Registra sumàriament esdeveniments politicomilitars, notícies sobre la història literària, fets relatius a Atenes, invencions i descobertes De cadascun dels fets és precisada la data, advertint de quants anys el fet és anterior a l’arcontat de Diognet 264-263 aC, any que fou redactada, i, bé que la cronologia no és sempre exacta, les notícies que ofereix, per manca d’altres fonts, són molt valuoses
Aqua et Terra Kayak & Ecosports
Altres esports nàutics
Club especialitzat en piragüisme de Vilanova de Sau.
Creat com a àrea esportiva del Grup Sotacingles i també conegut com a Aquaterra Club, ofereix cursos, passejades i excursions en caiac a l’embassament de Sau i a la Costa Brava Per altra banda, organitza activitats de tir amb arc, senderisme, orientació, rutes amb segway i altres activitats lúdiques Ha collaborat en espais televisius com Teledeporte i en l’organització d’esdeveniments esportius com la trobada de caiacs i la concentració turística a la vall de Sau
Orito
Caseria
Caseria del municipi de Montfort (Vinalopó Mitjà), situat uns 3 km a l’E de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual.
Al santuari d’Orito es venerada la Mare de Déu d’Orito , que la tradició diu que fou trobada el 1532 el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge al seu costat fou bastit 1558 un convent de franciscans alcantarins, on residí 1565-73 sant Pasqual Bailón desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent
Declaració de Montserrat sobre religions i construcció de la pau
Manifest creat per un grup de personalitats civils i de diferents tradicions religioses internacionals que malda per no relacionar religions i violència.
S'hi demana la implicació de la societat civil, que ha d’exigir a les autoritats que emprenguin accions, així com la dels governs i les organitzacions internacionals, i la dels líders polítics i religiosos, per tal que reforcin el seu paper com a actors de la pau i la comprensió mútua La declaració fou el resultat de la trobada que convocà la Fundació Cultura de Pau i que se celebrà a l’abadia de Montserrat l’any 2008
Isla-Cristina
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a La Tierra Llana, en una zona pantanosa i de maresmes formades pel Guadiana.
Al s XVIII era un refugi de pescadors catalans, fundat per un català de Canet de Mar cognomenat Arnau Desfet pel terratrèmol del 1755, un pescador de Mataró, Josep Faneca, hi excavà un pou prop d’una figuera l’aigua trobada permeté l’establiment de pescadors catalans en el poblat, que anomenaren La Figuereta Carles IV li donà categoria de municipi La Higuerita , i el 1834 prengué el nom actual, en honor de Maria Cristina de Borbó
clinoenstatita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, MgSiO3.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Molt sovint el magnesi hi és parcialment substituït per ferro i calci Pertany al grup dels inosilicats, subgrup dels piroxens, que tenen llur estructura distribuïda en forma de cadenes La clinoenstatita prové de l’enstatita sotmesa a un escalfament per damunt de 1 050°C i refredada, després, ràpidament, cosa que li produeix un canvi d’estructura És pràcticament desconeguda en les roques terrestres, però hom n'ha trobada en alguns meteorits
Shiina Rinzō
Literatura
Escriptor japonès.
Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica
Jerzy Kawalerowicz
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Detallista i preocupat per la caracterització i l’atmosfera, manifesta un excés de complicació formal Fou premiat al festival de Canes 1961 per Matka Joanna od Aniołów ‘Mare Joana dels Àngels’ Dirigí Celuloza 1953, Pociąg ‘Tren de nit’, 1959, Faraon 1964-65, Gra ‘El joc’, 1968, Śmierć prezydenta ‘La mort del president’, 1978, Spotkania na Atlantyku ‘Trobada a l’Atlàntic’, 1980, Austeria 1983, Jeniec Europy ‘L’ostatge d’Europa’, 1989, Za chto ‘Per què’, 1996, Quo Vadis 2001, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina