Resultats de la cerca

Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins

Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica 343 Proposà la fórmula homoiúsios és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’ acceptada als sínodes de Selèucia 359 i Constantinoble 360 Obligat per l’emperador Jovià a signar 363 el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365 Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps 357-361, s’anomenaren acacians

D’origen humil, féu de pastor, però a 18 anys aconseguí d’entrar a la Universitat de Copenhaguen De retorn a la seva terra, descriví en termes realistes i polèmics la vida sòrdida dels petits camperols, mentre contribuïa en gran manera a llur emancipació, per la qual cosa fou empresonat La seva extensa obra poètica, parcialment dialectal, li valgué el títol de Robert Burns danès Novelles Vredens børn ‘Els fills de la ira’, 1904, Arbejdets gloede ‘La joia del treball’, 1914 Teatre Livet pa Hegnsgard ‘La vida a la granja Hegns’, 1907

Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles Premiat el 1823, el 1825 pogué anar a Roma, on pintà dues teles de grans dimensions La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història , i Judes rebent el pagament de la seva infame venda , que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu ambdues al Museu de Belles Arts de València

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Especialitzat en curses de cros, l’any 1934 guanyà el Campionat d’Espanya de cros, que revalidà el 1935 i que li valgué la selecció per al Cros de les Na-cions L’any 1936 fou seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Berlín, però la Guerra Civil li impedí la participació Fou subcampió d’Espanya de cros 1940, campió de Catalunya 1941 i tercer en el Campionat d’Espanya 1942 Competí pel Club Aire Lliure i pel FC Barcelona Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…

Duc de Bailèn i marquès de Portugalete Fill de José Felipe Castaños, fou educat a Barcelona i a Madrid Lluità a les ordres del duc de Crillon contra Anglaterra, principalment en la reconquesta de Menorca 1782 i en el setge de Gibraltar El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795, any que fou destinat a Madrid Assidu de la tertúlia de la comtessa de Benavente, Godoy l’exilià a Badajoz El 1802, ascendit a tinent coronel, fou nomenat governador del Camp de Gibraltar En esclatar…

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…