Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz
© EAJ-PNV
Política
Polític basc.
Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els càrrecs…
Jean-Paul Marat
Jean-Paul Marat mort , pintura de Jacques-Louis David
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari francès.
Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les…
Joan Berchmans Vallet de Goytisolo
Dret
Jurista.
Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965 A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació 1987, destacà com a estudiós del dret Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña , entorn de l’especificitat de…
Miquel Ferrer i Bauçà
Literatura
Periodisme
Religiós, periodista, poeta i libel·lista.
Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia lulliana 1795-1816 Es destacà durant la guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’ Aurora Patriótica Mallorquina , que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica Edità el periòdic Diari de Buja 1812-13, que el convertí en personatge popular També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la impressió d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de…
,
Ja'afar Muḥammad al-Numayrī
Política
Polític i militar sudanès.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència del Sudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i animista del sud enfrontada a l’estat controlat pels…
Jan van Ruysbroek
Cristianisme
Místic flamenc.
Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi…
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de la Seu d’Urgell (1879-1901) i de Barcelona (1901-08).
Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció…
nepotisme
Història
Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.
Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503
Pere Miquel Marquès i Garcia

Pere Miquel Marquès i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…
Louis-Gabriel Suchet
Història
Militar
Militar francès.
Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina