Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
rasgueado
Música
En alguns instruments de corda pinçada, tècnica d’execució que consisteix a tocar, arpegiant-les ràpidament en sentit ascendent i descendent, totes les cordes de l’instrument, en oposició al puntejat, en què es polsen les cordes individualment.
El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres, representat per…
la Trinitat de Bellpuig
Antiga església
Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), on hi ha la casa del comú.
Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis…
targeta perforada

targeta perforada
Tecnologia
Cartolina rectangular en la qual són enregistrades dades numèriques o alfabètiques o ambdues alhora en forma de forats disposats d’acord amb un codi preestablert.
Les targetes perforades són normalitzades, i les més comunes tenen unes dimensions de 187 mm de llargada per 82 d’amplada i porten impreses 80 columnes verticals, en cadascuna de les quals consten les xifres del 0 al 9 un espai lliure permet d’enregistrar les referències i d’altres dades Algunes targetes, més petites, tenen 21, 40 o 65 columnes de xifres Per tal d’enregistrar quantitats, són perforades, d’esquerra a dreta, i una per columna, les corresponents xifres, en l’ordre normal de lectura Per a escriure texts o lletres separades hom empra un codi que atribueix a cada lletra dues…
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la…
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser constituïda…
jou
Història
A l’antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques verticals, sota la qual eren fets passar els enemics vençuts.
saltall
Pesca
Conjunt de xarxes verticals que formen un cercle i d’un tremall horitzontal extern on cauen els peixos en saltar.
tapiera
Construcció i obres públiques
Encofrat senzill, propi per a construir tàpies, que consisteix bàsicament en dues peces planes de fusta mantingudes paral·leles i verticals.
Selva Negra

Vista del llac Titisee i del Feldberg des del Hochfirstturm
lt_paris (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís hercinià del SW d’Alemanya.
El forma un sòcol granític i metamòrfic recobert en certs indrets per materials del Secundari, calcàries i gresos en particular La Selva Negra i els Vosges formaven en realitat un mateix massís, que fou profundament transformat pel contracop de l’orogènia alpina Terciari que l’enfonsà en la seva part mitjana plana d’Alsàcia El massís de la Selva Negra fou basculat pel mateix motiu del SW cap al NE Forma un veritable horst , bloc enlairat, que domina en forma abrupta la plana del Rin, amb una successió de falles verticals esglaons, i descendeix suaument…
Daniel Buren
Art
Artista francès.
El seu treball es caracteritza per la utilització sistemàtica del mateix material tela o paper en bandes verticals alternes de diversos colors, aplicades sobre un suport mur, anuncis publicitaris, etc o penjades soltes Treballa in situ i escull meticulosament el lloc on installa les seves intervencions Des del 1969 juxtaposa texts i sèries fotogràfiques amb un to evidentment crític La seva obra es basa en la repetició, la superposició de trames a la imatge, la ruptura de plans cromàtics Després d’un viatge al nord d’Àfrica 1971, incorporà elements procedents d’aquesta zona, tals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina