Resultats de la cerca

És possible que hagués existit una fortalesa a Planèsas al cim de l’elevació rocallosa on ara hi ha el dipòsit d’aigua del municipi, al SW del poble Una sèrie de ruïnes mostren que hi havia hagut cases als vessants d’aquest turó, segurament a l’indret on es localitzava el primitiu vilatge Les restes d’aquesta força han desaparegut totalment La villa Planesiis és documentada per primera vegada l’any 1260 i un text del segle XIV relaciona un recinte fortificat a Planèsas en esmentar les parcelles per edificar que el senyor de Planèsas concedí i que eren situades dins la “ cellariam…

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir

Situació Vista del conjunt d’aquesta església que serví el vilatge de Nabilles, avui despoblat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un lloc aïllat, al SE de l’indret on hi havia hagut l’antic vilatge de Nabilles, avui despoblat, que és a 1,5 km, en línia recta, al N de Conat Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 43” N - Long 2° 21’ 43” E Hom hi arriba a peu en uns 2 km per una sendera, que segueix la riba esquerra del petit riu de Nabilles Història Aquesta capella fou l’església de l’antiga localitat de Nabilles i segurament també prestà servei al lloc d’…

Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà  Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El…

El petit nucli de Magarrofes, ara despoblat, es localitza entre Vilacarle i les Cases de Sant Aventí, al quilòmetre 4 de la carretera local Els alous comtals a l’indret foren adquirits pel monestir d’Ovarra l’any 1004 Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat que concedia a Ovarra el vilatge de Magarrofes El 1119 consta dins el domini jurisdiccional d’Ovarra El 1296 l’abat de Sant Victorià d’Assan concedí al priorat una part de les rendes de Magarrofes No es tenen notícies històriques de l’església del llogaret Es tracta d’una petita capella que…

Església situada en el serrat de Sant Grau o del Puig d’Urús Fou el temple del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui despoblat En l’actualitat és una ermita de la parròquia de Sant Climent d’Urús No conserva cap vestigi de l’edifici romànic L’església és mencionada per primer cop en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús del 1037, en què consta que el bisbe Eribau d’Urgell li subjectà com a sufragània l’església de Sant Grau de Puigfrondí ara d’Urús Entre el 1198 i el 1199 fou saquejada pels homes del vescomte de Castellbò i del comte de Foix…

Aquesta església es trobava en l’actual indret del mas de Sant Salvador A la vora de la riba dreta de la Tet, a prop del gual per on la via Domitiana travessava el riu, hi havia el vilatge de Canomals villa Canavals , 1031 Canomals , 1162, que tenia una església dedicada a sant Salvador El 1139 ja es documenta l’església de “Sanctus Salvator de Canamals, in loco Calcada” , és a dir, en el lloc de “la Calçada”, apellació usual de les vies romanes, construïdes a base de pedres i calç Al segle XIII, Canomals esdevingué una granja del monestir cistercenc de Santa Maria de Fontfreda…

El poble de Castell deu el seu nom segurament a una fortalesa, avui desapareguda, que era situada sobre un penyal que es dreça no gaire lluny de l’església de Sant Martí Vell En documents del segle IX, de l’any 878, ja apareix el topònim Castelló per a referir-se al lloc, bé que no per a designar directament una fortificació Tanmateix, l’etimologia del mot Castellono ofereix dubtes sobre l’existència d’un castell o recinte fortificat a l’indret, diferent al castell de Vernet que també es consigna per les mateixes dates i que cal situar a l’actual poble de Vernet, on encara hi ha vestigis del…

La notícia més antiga del lloc del Codoç és vers el 1151, en què la vall de la font de Codoz constituïa un dels límits del terme de Vimbodí La partida del Codoç, al nord de Vimbodí, fou un domini de Santa Maria de Poblet L’any 1246 l’abat de Poblet Berenguer de Castellots concedí una carta de població als habitants de la granja del Codoç Segons aquest document el lloc del Codoç formava part de la parròquia de Vimbodí Tal vegada l’església de Sant Bernat es construí poc després, en relació amb la granja i el vilatge propietat de Poblet De l’antiga església de Sant Bernat, avui en ruïnes i…

Actualment desapareguda, només un topònim, “el coll de Saig”, per on passa la carretera de Prats a Bellver, recorda l’emplaçament d’aquesta antiga parròquia i el vilatge de Saig Segons l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga de l’any 891 —en un passatge interpolat—, l’església de Sant Martí de Saig era sufragània de Sant Andreu de Baltarga i es trobava sota la direcció dels seus capellans En el testament del comte Sunifred II de Cerdanya del 965, la villa Sajo és una afrontació de la villa d’Urús L’església de Saig fou l’objecte de saqueig per part dels homes d’Arnau de…