Situació
Vista del conjunt d’aquesta església que serví el vilatge de Nabilles, avui despoblat.
ECSA - A. Roura
Aquesta església és situada en un lloc aïllat, al SE de l’indret on hi havia hagut l’antic vilatge de Nabilles, avui despoblat, que és a 1,5 km, en línia recta, al N de Conat.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 17’ 43” N - Long. 2° 21’ 43” E.
Hom hi arriba a peu en uns 2 km per una sendera, que segueix la riba esquerra del petit riu de Nabilles.
Història
Aquesta capella fou l’església de l’antiga localitat de Nabilles i segurament també prestà servei al lloc d’Arletes, al NW, també despoblat. El primer esment de Nabilles és de l’any 1265, en què consta que el priorat de Santa Maria de Marcèvol, de canonges regulars del Sant Sepulcre, hi posseïa béns i drets. Pocs anys més tard, es consigna per primera vegada l’església. El 1280 Pere de Camprodon, preceptor de la casa del Temple de Perpinyà, atorgà permís a Guillem Pagà, capellà de Santa Margarida, perquè construís un cortal a Orbanyà.
Església
Interior de l’església, avui sense culte, que mostra el seu aparell d’esquist i la volta de perfil apuntat.
ECSA - A. Roura
Planta de l’església, de gran simplicitat.
R. Mallol, segons informació de L. Bayrou
Es tracta d’una església de nau única, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada per un absis semicircular. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada. L’aparell, d’esquist i de granit, és força acurat i de dimensions mitjanes.
La porta, d’arc de mig punt, s’obre al mur de migdia. La façana occidental és coronada pels vestigis d’un campanar d’espadanya de dues arcades. El conjunt sembla datar del final del segle XII i començament del XIII. El campanar és clarament del segle XIII. Sota el ràfec de la teulada encara es conserva un relleu força curiós, consistent en una línia sinuosa que sembla representar una serp. La seva datació caldria relacionar-la estretament amb la de l’arquitectura de l’edifici.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 94.