Resultats de la cerca

Organitzador de les trobades de poesia catalana celebrades a Elx els anys 1979-80, ha publicat Òliba de la foscúria 1980, L’ésser fosc 1980 i Espai de la tenebra 1986, premi Festa d’Elx dels premis Ciutat d’Elx 1984

Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de no…

Situat dins la zona de llengua catalana del Carxe, a 2 km del límit amb el terme del Pinós de Monòver Valls del Vinalopó

El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…

A Elx és venerat un sant Agatàngel com a fill de la ciutat però, pot ésser una confusió amb l’anterior Té una capella amb imatge barroca en un extrem del pont sobre el Vinalopó, que comunica amb el barri de Santa Teresa Festa 23 de gener

Situat a la zona de llengua catalana de l’antic regne de Múrcia, a la zona del Carxe És format per dos nuclis, un dels quals és al mateix límit històric entre Castella i el País Valencià terme de Pinós, a les Valls del Vinalopó Ha perdut població al llarg del s XX

Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada…

Obrí les seves portes l’1 de gener de 1999 i representà una novetat en el sistema públic de salut espanyol està gestionat per una empresa privada Ribera Salut UTE format per Adeslas, Ribera Salut, Dragados i Lubasa Donà lloc a l’anomenat Model Alzira, al qual, després d’aquest centre, se sumaren els de Manises, Dénia, Vinalopó i Torrevella i la Comunitat de Madrid també l’adoptà en alguns dels seus nous centres de malalts aguts

Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant Des del començament fou regida per corregidors militars L’any 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes Aquesta demarcació fou suprimida definitivament l’any 1833, amb la divisió provincial