Resultats de la cerca

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué…

S’inicià amb el clarinet i el saxòfon alt, que canvià pel saxòfon tenor el 1947 A partir del 1949 treballà a Detroit amb Snooky Young, entre d’altres El 1953 entrà a la big band de Count Basie, i n’esdevingué un dels principals solistes A més de les seves incisives improvisacions, Foster aportà composicions i arranjaments sobretot Shiny Stockings que foren factors importants de l’èxit de Basie en aquell període El 1964 deixà l’orquestra i treballà de manera independent, però posteriorment s’uní al grup d’Elvin Jones Organitzà una gran…

Estudià música a Bourges, abans de matricular-se al Conservatori de París, on estudià cant i on obtingué un segon premi de fi de carrera Debutà el 1936 amb un concert radiofònic, abans de fer-ho a l’Òpera Còmica de París Desenvolupà una intensa carrera a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, teatres dels quals fou membre estable i on al llarg de més de vint-i-cinc anys —fins a la meitat dels anys seixanta— interpretà els principals papers del seu repertori S’especialitzà en el paper…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…

Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables El verb és impersonal i no té noció del nombre La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intellectuals…

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li…

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a…

En 1529-30 fou callígraf a la catedral d’Anvers Segons la documentació conservada, del 1543 al 1561 treballà bàsicament com a editor de música Publicà vint-i-cinc llibres de chansons , tres de misses, dinou de motets i onze Musyck boexken 'Petit llibre de música', on es poden trobar cants religiosos i profans, danses -arranjades per Susato- i melodies populars Dedicà un gran nombre dels volums editats a ciutadans influents d’Anvers Publicà, entre altres obres, les de J Clemens non Papa, Josquin Des Prés, Roland de…

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic…