Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
imatge
Art
Aparença visible d’un objecte o una persona imitats pel dibuix, el gravat, la pintura o l’escultura.
figurar
Representar (una persona o una cosa) imitant-ne, mitjançant el dibuix, la pintura, etc, la figura externa, visible.
neutronografia
Física
Procediment d’assaig no destructiu que permet d’analitzar per transparència els cossos opacs a la llum visible.
La utilització de la neutronografia és molt menys estesa que la gammagrafia o la radiografia raigs X, pel fet que les fonts de neutrons emprades acceleradors i reactors nuclears i els mitjans de collimació i de selecció d’energies són de cost elevat i difícilment transportables El seu ús resta limitat als centres de recerca fonamental
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la reflexió…
Sant Joan Baptista de la Bassa (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de Cotlliure llegà diners per a…
palamisme
Cristianisme
Doctrina de Gregori Palamàs que tradueix en llenguatge teològic la mística de la comunió amb Déu i la visió de la llum divina experimentada pels hesicastes
.
De cara a salvar la realitat de la divinització de l’home distingí entre la divinitat superior i invisible i l’energia divina inferior i visible en forma de llum, com al Tabor, i que no és més que la gràcia increada Això provocà la reacció de Barlaam el qual, seguint la concepció escolàstica de la gràcia creada i que identifica l’essència divina i els seus atributs, l’acusà de diteista
ramfoteca

Bec de flamenc
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera
fixació de complement
Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses, com el tifus, la brucel·losi, les gonocòccies, els quists hidatídics i la sífilis, fonamentada en l’absorció (fixació) i la inactivació del complement pel complex antigen-anticós.
Format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticós amb el seu antigen Així, doncs, la presència o l’absència del complement com a element lliure és un indicador de la formació d’aquest complex antigen-anticós El complement no és visible, i per això hom hi afegeix eritròcits sensibilitzats si el complement és lliure es produeix una hemòlisi, però si ha estat fixat no s’origina
ses Païsses
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica situat al municipi d’Artà (Mallorca), a 1 km de la vila.
És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica
mustalita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.
Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094, quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār de qui deriva la secta dels nizarites i el fill d’aquest El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129 La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina