Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits.
Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra. La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit unguial. L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies. En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa còrnia normal i les cèl·lules que la componen produeixen una ceratina molt més dura. Així, aquesta ceratina surt del solc unguial, es col·loca sobre el llit unguial i dóna lloc a la làmina dura que constitueix l’ungla.
La porció de l’ungla que queda amagada per sota el plec d’epidermis és anomenada arrel de l’ungla, mentre que la làmina unguial és la part externa visible. En la zona de la làmina que és més propera a l’arrel, hi ha la lúnula, una part més blanca, especialment visible als dits petit i gros. El color més blanc de la lúnula és degut al fet que en aquesta zona el llit unguial és més gruixut i no deixa veure el color rosat dels vasos sanguinis del derma, que en canvi hom pot apreciar en la resta de l’ungla.