Resultats de la cerca

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l’ Antología Orgánica Práctica del…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat Rebutjà la…

Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…

Format a Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura 1831 i acadèmic de mèrit 1837 Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió

Fundà l’Aeroclub de Lleida 1929 i en fou el primer president El 1921 ja tenia contactes amb Josep Canudas, pioner de l’aviació catalana Organitzaren diferents excursions aèries, sobretot entre el 1927 i el 1928 Ja els anys trenta promogué diferents concursos aeris i demostracions de vol sense motor, i difongué l’activitat aèria per mitjà de publicacions

Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, propietari de quatre bergantins que feien la ruta d’Amèrica, arruïnat el 1786 a conseqüència de la guerra contra la Gran Bretanya i que morí l’any següent a Cadis, on s’havia refugiat El seu germà Domènec s’establí a Buenos Aires, cercant fortuna, i ell partí el 1798 cap a Cuba, per treballar amb el seu oncle, Josep Xifré i Horta, en l’adob de pells Aviat prengué la iniciativa del negoci, i aconseguí l’exclusiva de l’exportació de cuir en brut 1808 Home emprenedor, renovà el procés industrial amb maquinària nova importada d’anglaterra Afavorit…

Vida i obra Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta…