Resultats de la cerca
Es mostren 6327 resultats
subscriure’s
Electrònica i informàtica
Demanar d’ésser informat automàticament de qualsevol modificació sobre un conjunt de dades que s’ha publicat.
La subscripció i publicació de dades és un mecanisme força útil de comunicació entre aplicacions Per exemple, un full de càlcul pot mantenir els comptes d’explotació d’una empresa, i publicar-ne els resultats simultàniament un processador de texts pot contenir l’informe de resultats, i alguna presentació gràfica dels resultats obtinguts pel full de càlcul per fer-ho n'hi ha prou a subscriure's a les dades publicades pel full de càlcul D’aquesta manera qualsevol modificació de les dades del full de càlcul serà detectada cada cop que s’obri amb el processador de texts l’informe de resultats, i…
javelina
Esport
En l’atletisme, instrument de forma cilíndrica, llarg i prim, en un extrem del qual hi ha una punta cònica pesant de ferro de 25 a 33 cm de llargada.
La longitud és entre 2,60 m i 2,70, i el pes, de 800 g per a la categoria femenina és de 2,20 m a 2,30 i 600 g, respectivament El llançament de la javelina , anterior al del disc, constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades de l’heptatló i decatló Té lloc des d’una pista o carrer de 4 m d’amplada i 30-36,5 m de llargada acabada en un arc de 8 m de radi l’atleta compagina la velocitat, obtinguda mitjançant una cursa, amb la potència muscular del braç, l’espatlla, el tronc i les cames La javelina és subjectada amb la mà per una…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…
Clark Terry
Música
Trompetista, intèrpret de fiscorn i vocalista de jazz nord-americà.
Treballà amb Ch Barnet 1947 i C Basie 1948-51 Del 1951 al 1959 formà part de l’orquestra de D Ellington i parallelament enregistrà àlbums amb temes propis, entre els quals Swahili 1955 i Serenade to a Bus Seat 1957 Durant els anys seixanta fou contractat per la cadena NBC i es convertí en un membre de Tonight Show Orchestra 1962-72 Així mateix, collaborà amb músics com Oscar Peterson, amb qui gravà Trio Plus One 1964, i Bob Brookmeyer, amb el qual formà un quintet i enregistrà Tonight 1964 A partir dels setanta es presentà com a solista en els principals festivals i clubs del món Entre molts…
Karel Reiner
Música
Compositor i pianista txec.
A Praga estudià musicologia i dret, carrera en què es graduà el 1933 Al mateix temps assistí a les classes de composició d’A Hába 1929-30 i J Suk 1930-31 Entre el 1934 i el 1938 exercí de pianista i compositor al Teatre Burian Durant la Segona Guerra Mundial estigué internat en diversos camps de concentració alemanys i després de la guerra retornà a Praga, on preparà la primera representació txeca de La mare , de Hába, al Teatre Cinc de Maig 1945-47 Com havia fet alguns anys enrere, participà activament en la vida musical txeca, promocionant noves obres per a piano i contribuint…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…
Kazimierz Serocki
Música
Pianista i compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La…
Granville Bantock
Música
Compositor i director d’orquestra anglès.
Fou deixeble de F Corder a la Royal Academy of Music de Londres La seva òpera Caedmar , estrenada el 1892 al Crystal Palace, l’erigí com un dels exponents de l’anomenat "renaixement musical anglès" S’interessà pels compositors anglesos contemporanis i en moltes ocasions dirigí obres de ChH Parry, E Elgar i ChV Stanford Successor d’E Elgar com a professor a la Universitat de Birmingham, hi restà del 1908 al 1933 i parallelament compongué una extensa obra musical influïda pels aspectes més tradicionals del llenguatge musical de R Wagner i R Strauss La música de Bantock, però, s’allunya del…
Gian Francesco de Majo
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…