Resultats de la cerca
Es mostren 9875 resultats
Julián Casaña Leonardo

Julián Casaña Leonardo
© Fototeca.cat
Biologia
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
pedra

Voluntari reconstruint una paret de pedra seca
Forgotten Landscapes
Mineralogia i petrografia
Construcció i obres públiques
Tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d’una roca, o treta artificialment d’una roca, emprada generalment com a material de construcció (pedrera).
pedra seca

Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
castellet
Construcció i obres públiques
Bastida construïda amb elements lleugers i proveïda d’un ternal o d’un muntacàrregues, l’estabilitat de la qual no depèn de l’obra en construcció.
fàbrica de murs i valls
Història
Institució municipal creada per privilegi reial el 1358 per a la construcció i la conservació de les muralles i els valls de la ciutat de València.
Al principi era formada per tres obrers, representants dels braços eclesiàstic, militar i reial, ajudats aviat pels jurats, el racional i síndic de la ciutat, un sotsobrer o administrador anomenat majarrer des del 1652, un escrivà i tres sobreestants un, des del 1588, tots de nomenament anual Perdurà fins el 1836 El 1590, arran d’una riuada, fou creada la fàbrica nova del riu, i per això la institució primera prengué el nom de fàbrica vella de murs e valls Per al seu finançament fou creat un impost sobre el blat dret dels avenguts , obligatori als habitants de la ciutat i el terme
ferrocrom
Tecnologia
Aliatge de ferro i crom (60 a 75% de Cr) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.
Hom l’obté en el forn elèctric a partir de mena de Cr, carbó de coc i quars Emprat en petits percentatges, forma carburs i millora les propietats de la ferrita
kit
Electrònica i informàtica
Conjunt de components elèctrics i mecànics destinats a la construcció d’un aparell electrònic i preparats per al seu muntatge, sovint per a persones no professionals.
serradora de juntures
Construcció i obres públiques
Aparell utilitzat en la construcció de ferms rígids o semi-rígids per a fer el tall de les juntures transversals de retracció sobre el formigó endurit.
Consisteix en una serra de disc o en un conjunt d’elles, muntades en un bastidor que es mou sobre erugues o rodes Ocasionalment s’utilitza també per a altres treballs viaris, com la installació de detectors de trànsit en calçades de paviment rígid o flexible
grava-escòria
Construcció i obres públiques
Material utilitzat en la construcció de capes de ferm format amb una mescla homogènia i compactada d’àrids, escòria d’alt forn granulada, calç i aigua.