Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
xanguet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, de cos transparent, comprimit lateralment, i mida molt petita, entorn dels 4-5 cm, força caparrut.
S'alimenta de zooplàncton i mena una vida nectònica fa moles importants prop del litoral Té un valor comercial elevat, bé que la seva pesca és molt controvertida perquè sol comportar la destrucció de fases juvenils d’altres espècies pelàgiques
eix acoblat
Transports
Eix unit mecànicament a l’eix motor mitjançant bieles d’acoblament o engranatges, per la qual unió van sincronitzats ambdós eixos i la força d’adherència augmenta.
judo
Esport
Esport-lluita de mans nues que té com a principi d’aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb un esforç mínim.
Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç És practicat en una sala dojo damunt d’un sòl més o menys tou tatami el lluitador vesteix un uniforme blanc quimono , de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments La jaqueta va lligada per un cinturó d’un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka El judo actual fou creat oficialment l’any 1882, per Jigoro Kano, amb la fundació del seu club, el Kodokan, a Tòquio S'inspirà en una lluita de l’època feudal el jujutsu, que podia fins i tot causar la…
inducció electromagnètica
Electrònica i informàtica
Producció d’una força electromotriu en un circuit tancat travessat per un flux magnètic variable, o en un element de circuit mòbil que talla un flux magnètic.
El valor d’aquesta fem és donat per la llei de Faraday
planar
Transports
Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera.
clavadora
Construcció i obres públiques
Aparell per a clavar claus en superfícies dures per l’acció mecànica produïda per la deflagració d’un explosiu, o per la força de l’aire comprimit.
cabaletta
Música
Originàriament, mot emprat per a designar una petita ària operística caracteritzada per la seva agilitat melòdica i per l’ús força uniforme d’un mateix motiu rítmic.
D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes
grip A (H1N1)
Imatge creada per ordinador del virus H1N1
© CDC / Douglas Jordan
Medicina
Varietat de la grip porcina causada per una soca mutada del subtipus H1N1 d’un virus del gènere Influenzavirus
A.
És una zoonosi que es pot transmetre dels animals als humans i viceversa per via aèria i no per consum de carn Els símptomes en els humans són els mateixos que per a qualsevol grip A l’abril de l’any 2009 n'aparegué un brot força virulent amb origen a Mèxic i als Estats Units que es considerà pandèmia perquè es propagà a altres països de diferents continents, entre els quals Catalunya
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
Vicent Torralba
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Beneficiat de la parròquia de Santa Caterina de València des del 1623, deixà inèdites unes Memorias curiosas publicades a Perpinyà el 1905, breus i força descurades literàriament, on acumulà descripcions i notes sobre esdeveniments succeïts entre el 1609 i el 1651 d’una manera poc rigorosa, amb desordre cronològic i interferències lingüístiques entre català i castellà Bibliografia Ferrando Francés, A 1995 2 Llavina, J i altres 2001 Vegeu bibliografia