Resultats de la cerca

El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana

Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat…

Estudià l’àrab i nombroses llengües modernes Amplià estudis a Cambridge Exercí de professor mercantil i d’interventor dels ajuntaments de Llucmajor i Palma Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Escola de Comerç i a l’Estudi General Lullià, de Palma Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, s’encarregà d’impartir cursets d’ortografia mallorquina El 1931 edità una gramàtica de caràcter divulgatiu on distingia entre llengua vulgar i llengua literària, comuna a totes les regions de parla catalana Fou un dels principals promotors de la revista La Nostra…

Hom la prenia, abans, per una llengua de serp petrificada

Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…

Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat  L’altra cara de la llengua 1986 i, amb  Ferran Toutain,   Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres  Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente…

Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats…

El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de…

És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en …