Resultats de la cerca

Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…

Vida i obra Fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V Quan Caterina esdevingué reina de Portugal, passà al servei de Carles V, el 1528, des d’on desplegà una brillant activitat cortesana i militar El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles, i fou nomenat primer marquès de Llombai El 1536 prengué part en la guerra de…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edat mitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics

El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…

Possiblement fou alumne de G Carissimi a Roma, i a la dècada del 1650 cantava com a contralt a la cort de Dresden, on, entre els anys 1661 i 1663, treballà amb H Schütz com a vicemestre de capella El 1672 arribà a serne mestre de capella La seva aportació més interessant a la història de la música són els concerts sacres La resta de la seva producció religiosa comprèn misses, motets i oratoris Compongué també música instrumental, alguns madrigals i parts de dues òperes, Dafne i Jupiter und Io En la seva música coexisteixen elements característics de l’antiga escola alemanya,…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…