Resultats de la cerca
Es mostren 3685 resultats
pes estadístic
En un sistema complet d’esdeveniments o estats que poden presentar-se en una estructura o fenomen físics, cadascun dels termes que formen la distribució de probabilitat d’aquest sistema.
bioclina
Ecologia
Superfície en la qual, en la distribució vertical de determinats organismes (especialment planctònics) en els ecosistemes aquàtics, hi ha un canvi sobtat en el nombre d’individus i d’espècies.
Sovint coincideix amb la termoclina
Cracòvia

Rynek Główny
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Petita Polònia, Polònia, a la vora del Vístula.
Situada en una cruïlla geogràfica, propera al districte industrial de l’Alta Silèsia i a unes altres regions mineres importants Després de la Segona Guerra Mundial, Cracòvia experimentà un gran creixement demogràfic aproximadament un 70% des del 1950, i es convertí en una gran metròpolis La gran indústria pesant ha estat installada a la ciutat satèllit de Nowa Huta A l’àrea suburbana hi ha una gran planta productora de sosa càustica És un centre important de distribució comercial, ben comunicat per ferrocarril, per carretera i per avió Principal focus cultural i científic del…
parc natural del Cadí-Moixeró

parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és…
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària puguin procedir…
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara…
Pont Blau
Historiografia catalana
Revista cultural de periodicitat mensual fundada a Mèxic per Ramon Fabregat que aconseguí publicar un total de 126 números del setembre del 1952 al desembre del 1963.
El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…
Josep Gurguí i Pujol
Cinematografia
Importador, exhibidor i distribuïdor.
Vida Treballà com a cap de les oficines del seu padrí Vicent Bosch, fabricant de l’Anís del Mono a Badalona Marxà a París per conèixer el cinematògraf dels germans Lumière, i captivat pel nou invent llogà el teatre Zorrilla de la seva ciutat, on projectà L’honor del pare de la Pathé Frères, i altres títols de la Gaumont i de Georges Méliès A continuació arrendà locals a Sants Barcelona, Mataró, Manresa i Sallent El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a través de les quals importà, entre el 1910 i el 1914, títols de marques com la Nordisk Copenhaguen, Messter…
Enric Esteban i Delgado
Cinematografia
Productor.
Vida Després de la guerra civil es formà en diverses distribuïdores i productores, i el 1949 fundà, amb Germà Lorente, l’empresa Este Films Producción e Importación de Películas Inicialment se centrà en la distribució, però després d’intervenir a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias, l’empresa amplià la seva activitat a la producció amb El cerco 1955, del mateix director El mateix any, Esteban s’associà amb la distribuïdora Mundial Films, de la qual fou conseller delegat i des de la qual regulava una producció pròpia, discreta però sempre atenta a la demanda del mercat Donà suport a l…
Julián de Ajuria Cortázar
Cinematografia
Distribuïdor.
Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…