Resultats de la cerca

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola…

El mot contrapunctus vol dir ‘punt contra punt’, o sia, nota contra nota i, per extensió, melodia contra melodia L’escriptura contrapuntística es desenvolupà ensems amb la polifonia a partir del segle IX El primer exemple històric en què dues melodies s’independitzen de la relació intervàllica constant és la invocació Rex coeli, Domine d’Hucbald de Saint-Amand segle IX les veus parteixen de l’uníson, se separen fins a la distància de quarta i acaben una altra vegada a l’uníson Aquestes divergència i convergència moviment contrari es concretaren en l' organum i en el discantus, on és practicat…

Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i…

Vida El 1913 arribà a Barcelona com a actor al costat de l’operador Giovanni Doria amb la casa Film de Arte Español, filial de la productora romana Cines Interpretà papers en El hijo del mar , La luz que vuelve i Sangre gitana , tots tres de Doria del 1913 Quan la productora tancà decidí continuar la seva carrera, tant d’actor com de director, a Catalunya i realitzà principalment melodrames a la italiana i serials d’aventures En les primeres cintes que dirigí estigué a les ordres de la Cabot Films, que el contractà el 1915 juntament amb Fructuós Gelabert i Alfons Tormo Redención 1915, La…

Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció…

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es…

Estudià i es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne d’A Siloti piano, S Tanejev contrapunt i AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov composició Mantingué estrets contactes amb S Rakhmaninov i A Skr’abin, que influïren en la seva formació com a pianista, cosa que es palesà en una tècnica caracteritzada per la precisió i la fidelitat al text La seva activitat docent el portà a prendre part activa en el desenvolupament del sistema d’ensenyament musical rus Fou professor de l’Escola Filharmònica de Moscou 1904-06 i del Conservatori de Moscou 1904-61, del qual fou rector dues…

Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de…