Resultats de la cerca

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Estudià composició al Conservatori de Madrid amb E Arrieta i guanyà el primer premi de piano 1858 i el de composició 1863 Destacà sobretot per les seves sarsueles, molt influïdes pel seu mestre entre les que tingueren més èxit hi ha, per exemple, Sensitiva 1870 Amb la collaboració de FA Barbieri i C Oudrid escriví El testamento azul , i amb M Fernández Caballero, El trono de Escocia El 1869 obtingué un premi per l’òpera El puñal de misericordia

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc

De formació autodidàctica, pintà pel seu compte a l’aire lliure carrers de Madrid 1909 participà a l’exposició d' Artistas Ibéricos 1925 i viatjà per Europa especialment Itàlia i els EUA El 1941 s’installà a Vallecas, on creà una escola de pintura de paisatge La seva obra, de colors encesos, participa d’un cert naturalisme fauve amb una voluntat de captació del paisatge castellà Paisatge d’Henares, Vista de Toledo, Muralles d’Àvila, Primavera a la serra

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada

Llicenciat en drets, fou director de l’Archivo Histórico Nacional Madrid des del 1896 Dirigí la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i fou catedràtic a l’escola de diplomàtica i la facultat de filosofia i lletres madrilenya 1900-04 Publicà La lengua de los trovadores 1865, Inventario de los libros de don Fernando de Aragón 1875 i Inventari dels llibres de la senyora dona Maria, reina de les Sicílies e d’Aragó 1872, entre altres obres

Fou president de l’Academia de Ciencias de Madrid És conegut sobretot per les seves màquines automàtiques de calcular destinades especialment a resoldre equacions algèbriques i diversos dispositius per al control remot, mitjançant ones hertzianes Pot ésser considerat com un precursor del càlcul automàtic es féu cèlebre amb el seu jugador d’escacs , veritable autòmat capaç de seguir les diverses jugades possibles Construí un transportador aeri a les cascades del Niàgara i un tipus de dirigible d’estructura funicular

El 1822 fou diputat a corts i publicà Plan para conseguir en España las cantidades que reclaman las necesidades públicas L’any següent fou diputat a les corts extraordinàries de Cadis que decidiren la resistència a les forces del duc d’Angulema, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Londres El 1834 en tornà i s’establí a Madrid Elegit diputat per Girona 1841, ocupà poc després efímerament la cartera de finances maig del 1841

Llicenciat en dret, estudià sociologia i història de l’Art a la Sorbona, on fou ajudant de Pierre Francastel Des del 1968 fou professor a la Universidad Autónoma de Madrid i, després, catedràtic de la Universidad Complutense Entre d’altres, publicà La peinture espagnole 1962 Vision et symboles dans la peinture espagnole au siècle d’or 1968 El pintor de artesano a artista 1976 Zurbarán 1976, amb Josep Gudiol i Diego Velázquez 1983 També és autor d’obres literàries