Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
William Withering
Botànica
Mineralogia i petrografia
Metge, mineralogista i botànic anglès.
Autor de l’obra An Account of the Foxglove and Some of its Medical Uses 1785, introduí l’ús de la digital en la terapèutica mèdica, especialment en les hidropesies Fou membre de la Royal Society 1784
Fernando Weyler y Laviña

Fernando Weyler i Laviña
© Fototeca.cat
Botànica
Història
Metge militar, botànic i erudit.
Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…
Karl von Rokitansky
Metge austríac d’origen bohemi.
S'especialitzà en anatomia patològica, on féu aportacions bàsiques És coneguda també una malaltia que duu el seu nom La seva obra més important és Handbuch der pathologischen Anatomie , en tres volums 1842-46
Frederick Chapman Robbins
Medicina
Metge i bacteriòleg nord-americà.
Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis
Armand James Quick
Bioquímica
Metge i bioquímic nord-americà.
Especialitzat en hematologia, estudià el mecanisme de la coagulació de la sang i establí uns tests per a determinar el temps de coagulació d’un plasma descalcificat temps de Quick Descobrí el factor V de la coagulació Publicà The Physiology and Pathology of Hemostasis 1951, Hemorrhagic Diseases 1957 i Bleeding Problems in Clinical Medicine 1970
Qalonimos ben Qalonimos
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Metge, poeta i traductor hebreu.
El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester
Hans Hugo Bruno Selye
Metge canadenc d’origen austríac.
Professor a la Universitat de Mont-real, posà de manifest en diverses obres The Stress of Life , 1956, i altres d’anteriors, i, sobretot, Stress Without Distress , 1974 les característiques comunes de la resposta orgànica a les agressions de l’ambient descàrrega de les hormones hipofisàries ACTH i STH, hipertròfia del còrtex suprarenal, etc, síndrome coneguda amb el nom d’estrès
Šělomó ibn Verga
Historiografia
Judaisme
Historiador, metge i rabí jueu.
Emigrat a Lisboa amb motiu del decret d’expulsió del 1492, hi visqué com a convers fins que aconseguí d’establir-se a Turquia Escriví aprofitant i continuant l’obra del seu pare, Yěhudà ibn Verga el Šébet Yěhudà ‘La vara de Judà’, 1525-35, recull desordenat de les diverses persecucions sofertes pel poble jueu al llarg de la història Tradicionalment hom ha acceptat erròniament que l’obra d’ibn Verga era la font hebrea fonamental per al coneixement del desenvolupament de la disputa de Tortosa
Edward Jenner
Metge anglès, deixeble de Hunter.
Preocupat per la verola, posà en pràctica l’antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox malaltia de les vaques Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l’origen de la vacunació , que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses Pasteur, Koch, Ferran, etc Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner en el seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae 1798
Gregorio Marañón y Posadillo
Historiografia
Metge, historiador i assagista castellà.
Estudià medicina a Madrid, on després 1931 fou catedràtic d’endocrinologia Amb José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala constituí l’Agrupación al Servicio de la República S'exilià a París durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra científica aportà a la sexologia observacions clíniques —avui força superades— sobre sexomorfologia, anomalies dels caràcters sexuals, enfocaments endocrinològics i, principalment, sobre la intersexualitat D’entre les seves obres científiques cal esmentar Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición 1914, Don Juan 1940, Tres ensayos…