Resultats de la cerca
Es mostren 6161 resultats
Castell de Parestortes
Art romànic
Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925…
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més…
Arbre de Ciència

Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una…
,
Nan Merriman
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano nord-americana Katherine Ann Merriman.
Estudià cant a Los Angeles amb A Bassian El 1940 formà part de la companyia de Laurence Olivier i Vivien Leigh, tot interpretant les parts cantades d’un muntatge sobre Romeu i Julieta , de W Shakespeare El 1942 debutà a l’Òpera de Cincinnati amb el paper de la Cega La Gioconda Després d’haver guanyat un concurs convocat per l’emissora NBC, fou contractada per a enregistrar òperes de ChW Gluck i G Verdi sota la direcció d’A Toscanini Els anys 1953, 1955 i 1959 interpretà el paper de Dorabella Così fan tutte al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, paper que…
Nelson Eddy
Música
Baríton nord-americà.
Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu…
Carlo Grossi
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…
Giovanni Porta
Música
Compositor italià.
Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…
Miguel de Arizo
Música
Cantor i compositor navarrès.
Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus…
Eduardo Martínez Torner
Música
Musicòleg, pianista i compositor asturià.
Després d’acabar la carrera de piano al Conservatori de Madrid 1910, completà els estudis de composició a la Schola Cantorum de París 1912-14 Obtingué la seva formació musicològica en cursos de l’École des Hautes Études i el 1916 ingressà al Centro de Estudios Históricos de Madrid Collaborà en diverses publicacions, i fou conferenciant, director dels cors de les Misiones Pedagógicas i professor al Conservatori de Madrid A més, exercí nombrosos càrrecs en centres d’estudis i diverses entitats musicals Del conjunt de la seva obra musicològica destaca el recull de cançons populars de diverses…
transcripció
Música
Escriptura d’una peça de música per a un instrument o una formació diferents d’aquells per als quals fou ideada, o bé transposició d’una composició, en sentit ascendent o descendent, per a facilitar la seva interpretació per un instrument o cantant determinats.
La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…