Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
home de Heidelberg
Antropologia física
Raça humana fòssil (Homo erectus heidelbergensis) de la qual hom només coneix una mandíbula trobada en una pedrera de Mauer (Baden-Württemberg).
Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal
Comissió d’Infraestructures
Dret
Comissió integrada per membres de l’administració local, autonòmica i local per al seguiment de la inversió de l’estat a Catalunya.
Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
funció cosinus

Representació gràfica de la funció y=cos x
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cos: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →cos (x), on cos(x) és el cosinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1, 1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció sinus per la derivada dcos x/ dx = -sin x, dsin x/ dx = cos x És indefinidament derivable, i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió cos x=e i x + e - i x /2, relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció cosinus complex
art flavi
Art
Art de l’època dels emperadors flavis.
Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
Grup Mundo
Conjunt d’empreses periodístiques fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró a Barcelona.
Tenint com a base el setmanari Mundo i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris Mundo Diario , Tele-exprés , Catalunya Exprés i l’esportiu 4-2-4 Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris 1980-81 i a la fallida del grup
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
John William Strutt Rayleigh
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès, tercer baró Rayleigh.
Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física