Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
arrova
Electrònica i informàtica
Símbol format per una a semiencerclada [@] que, en una adreça electrònica, separa el nom de l’usuari del nom del servidor.
També anomenada rova , fou introduït el 1971 per l’informàtic Ray Tomlinson en crear el correu electrònic Poc conegut anteriorment, el símbol era utilitzat amb diferents significats Fou introduït a mitjan segle XIX en el teclat de les màquines d’escriure, i en el món anglosaxó era un indicador comptable que relacionava preus amb unitats de productes En diverses llengües llatines català, castellà, portuguès, als segles XV-XVI es corresponia a les diverses variants de la paraula arrova , d’origen àrab, el significat de les quals s’associava a diverses unitats de mesura La menció…
conservatori
Música
Institut d’estudis musicals l’ensenyament dels quals té validesa oficial.
El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII París 1795, Praga 1811, Viena 1817, Rio de Janeiro 1841, Berlín 1865, Boston 1867 Als Països Catalans com a la resta de l’Estat espanyol els conservatoris són classificats en superiors, professionals i…
ciutadà
Història
Del segle X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de…
Euclides
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Estudià probablement a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica Desenvolupà les seves teories en els Elements , en 13 volums Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes i de postulats que feren que fos considerada l’única geometria possible durant 19 segles, fins a l’aparició de geometries no euclidianes, les quals no segueixen els seus postulats Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres Demostrà que la sèrie de nombres primers és indefinida i que és un nombre irracional Ideà un procés de càlcul per a…
Sant Vicenç de Rupià
Art romànic
La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…
Sant Joan de Mollet
Art romànic
Església parroquial que presideix el poble de Mollet L’edifici actual és una gran construcció neoclassicista de tres naus i un esvelt campanar aixecats entre els anys 1847 i 1866 El lloc de Molletus , o la villa Molleti , és esmentat entre el 834 i el 922 en tots els preceptes carolingis de confirmació de béns de l’església de Girona, que posseïa la meitat de l’esmentada vila rural L’església de Sant Joan de Moleth és citada des del 1074 i consta que el 1086 el bisbe de Girona Berenguer Gaufred havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià En els segles posteriors…
Sant Iscle i Santa Victòria de Paüls (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què consta que era annexa de Santa Maria de Mont…
Sant Miquel de Mata (Mataró)
Art romànic
Església situada al veïnat de Mata, al costat de la masia de Cal Monjo, que té funcions d’ajuda parroquial de Mataró Es troba no gaire lluny de Sant Martí de Mata, primitiva església tradicional del veïnat El seu origen és remot, ja que surt esmentada el 1069, però es va reconstruir totalment al segle XVI i es va ampliar amb capelles i noves devocions al segle XVIII Constava com a parròquia durant el segle XVIII, després d’haver suplantat o heretat la parroquialitat de Sant Martí de Mata, que fou considerada com a simple capella entre els segles XVIII i XIX Fou molt venerat el…
Santa Anna o Santa Anastàsia (Premià de Mar)
Art romànic
La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…
Castell i vila fortificada de Sant Climenç (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Entre el segles XII i XIII, aquesta petita fortalesa devia passar del domini senyorial dels Pinell al dels Cardona, tot i que no tenim referència directa d’aquest traspàs Sabem, però, que el dia 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà com a dot matrimonial a la seva filla Ermessenda aquest castell, entre altres fortificacions D’altra banda, els Cardona ja mostraven el seu domini damunt aquest castell el segle XIV, el qual castell, cap al final del segle XVI, fou transformat amb funcions de casa senyorial Darrere el castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés,…