Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Federació Obrera de Menorca
Història
Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de Menorca, creada pel març del 1918 sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés es Castell, novembre del 1922 decidí per majoria l’ingrés dins la CNT 939 vots a favor i 700 en contra, favorables al manteniment de la neutralitat, després de la retirada dels partidaris de la UGT 708 obrers Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de les Balears març del 1930
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura
© Fototeca.cat
Política
Dret
Historiografia catalana
Polític i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons i Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…
, ,
Pedro J. Ramírez

Pedro J. Ramírez (2011)
© Irekia
Periodisme
Nom amb què és conegut el periodista castellà Pedro José Ramírez Codina.
Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer 1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Socialista de Mallorca i el Bloc…
Ossètia Meridional
Divisió administrativa
Regió autònoma de Geòrgia, que ocupa la part sud de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Ckhinvali 34 000 h est 1990 Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana La peretrojka instaurada per M Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia, i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia 1991, el…
Tours
Ciutat
Capital del departament d’Indre i Loira, a la Turena, França.
Situada a la confluència de les valls del Loira i del Cher, constitueix l’encreuament històric de les vies de comunicació París-Aquitània i Lió-Bretanya Hi predomina el sector terciari a part ésser el centre turístic més important de la vall del Loira, és un mercat agrícola diversificat i també centre de redistribució de carbó, adobs i productes petrolífers i semimanufacturats La indústria comprèn les construccions mecàniques, boles de rodament de coixinets, cables telefònics, etc El sector industrial experimenta una certa intensificació a causa de la descentralització de l’àrea de París…
estelada

Les dues banderes estelades
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…
Xosé Manuel Beiras Torrado
Política
Polític, economista i advocat gallec.
Després d’estudiar a la Universitat de la seva ciutat natal, amplià coneixements professionals a París i Londres Representant històric del nacionalisme d’esquerres gallec i profundament hostil a Manuel Fraga , el 1963 fundà el Partit Socialista de Galícia en la clandestinitat, en el qual milità fins el 1977 Participà en l’assemblea constituent del Bloque Nacionalista Galego BNG el 1982, promovent la unió de diverses forces nacionalistes, i esdevingué diputat des del 1985 entrant de ple en la política professional Deu anys després fou elegit portaveu nacional del BNG, càrrec des del qual n'…
Ramon Pla i Armengol
Història
Política
Metge i polític.
S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907, membre de l’Acadèmia d’…
Oscar Wilde

Oscar Wilde
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg, novel·lista, poeta i assagista irlandès en llengua anglesa.
Estudià al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics El 1878 guanyà el premi Newdigate Dotat d’un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es reflectí tant en l’obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li reportà una notable popularitat Adoptà unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat Això i l’hedonisme amoralista que professava obertament li crearen nombrosos enemics Fou un decidit partidari del corrent estètic de l’art per l’art del…