Resultats de la cerca
Es mostren 114271 resultats
Joan Gil-Albert i Simon
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’experiència de la…
Martí Joan de Galba
Història
Literatura catalana
Cavaller, documentat a partir del 1457. Fill segon d’Elionor i Guerau de Gualba, senyor del castell del Montnegre.
Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…
,
Xosé Luis Franco Grande
Literatura
Escriptor i lexicògraf gallec.
Cursà estudis de filosofia i lletres i dret a la Universitat de Santiago de Compostella, on entrà en contacte amb els cercles galleguistes Compaginà la professió d’advocat, de la qual es jubilà el 2001, amb la dedicació a la lingüística i a la literatura Participà en el moviment de resistència cultural gallec des de l’ Editorial Galaxia Com a poeta, el 1955 guanyà el premi Eduardo Pondal del Centro Galego de Buenos Aires amb Brétemas do vieiro inèdit i publicà els volums Entre o si e o non 1967, Premio Nacional Rosalía de Castro, que conté l’essencial de la seva obra lírica, angoixada,…
música del futur
Música
Concepte wagnerià de música absoluta.
R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…
,
Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco
Història
Almirall i polític castellà.
Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…
François Jacob
Biologia
Medicina
Metge i biòleg francès.
Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…
Hans Holbein
Anna de Clèves, retrat fet per Hans Holbein, el Jove
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant alemany, dit el Jove.
A Basilea 1515 freqüentà el cercle humanista i illustrà llibres per a l’impressor J Froben D’aquests anys són els retrats del burgmestre Mayer i de la seva muller 1516 Kunstmuseum, Basilea El 1519 formà part del gremi de pintors de Basilea retrat de B Amerbach 1519, Crist al sepulcre 1521 Kunstmuseum, Basilea, retrat d’ Erasme 1523 Musée du Louvre i Mare de Déu de la família Meyer 1526 Schlossmuseum, Darmstadt A causa de la reforma anà a Anglaterra 1526, recomanat per Erasme a Thomas More El 1528 tornà a Basilea retrat de la seva família Kunstmuseum de Basilea, i el 1532 s’establí…
Carles Güell i de Sentmenat
Economia
Política
Polític i empresari.
Polític i empresari Besnet d’Eusebi Güell, es llicencià en enginyeria química per l’Institut Químic de Sarrià i en direcció i administració d’empreses per l’IESE La seva trajectòria empresarial estigué vinculada a la companyia cimentera Asland fundada per la seva família, i de la qual fou conseller delegat Destacà sobretot per les iniciatives per a modernitzar i dinamitzar el teixit industrial català el 1958 impulsà, amb Carles Ferrer Salat i altres prohoms, la fundació del Cercle d’Economia, entitat que presidí 1965-69 Promogué també el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…