Resultats de la cerca
Es mostren 114271 resultats
Torre de Fontdepou (Áger)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita del terme del castell d’Àger, avui integrada en el nucli del poble de Fontdepou ECSA - JA Adell La torre actual és situada a la part alta del poble de Fontdepou 827 m Cal relacionar aquesta fortificació amb la xarxa de castells d’aquesta contrada i també amb el poble que s’arredossava sota seu Mapa 32-13327 Situació 31TCG143480 El poble de Fontdepou és situat al costat de la carretera que va de Balaguer a Àger A la fortificació, restaurada, s’hi pot arribar pels carrers del poble FFLI-JBM Història Bé que la torre de Fontdepou no es documenta directament, hi ha…
Sant Pere de la Goda (Argençola)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà, recentment restaurat ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG712026 S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre en més bon estat que arrenca de la mateixa carretera poc abans del…
Sant Agustí de Berganui, abans Sant Miquel (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial on és perfectament visible el notable sobrealçament de la nau ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Agustí de Berganui es troba aïllada del nucli del poble, al sud de la pista que duu al poble des de la N-230 Mapa 32-11 251 Situació 31TCG088808 Tot just a la cruïlla de la N-230 amb la carretera que puja a Areny, surt una pista en direcció a l’oest que després de 5,5 km arriba al poble de Berganui Cal demanar la clau al Mas de Baix MAF Història El lloc de Berganui ja és esmentat en la documentació del segle X Varginui , el 972 i, pel que sembla, no…
Castell del Soler
Art romànic
Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…
Sant Pau de Pinós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pau de Pinós, molt transformada, es troba al sector de migjorn del terme, entre la riera de Merlès i la Vall de Vila-ramó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 13,6 — y 47,2 31 TDG136472 Hom hi pot anar per la carretera de Navàs a Berga Abans del quilòmetre 21, poc després de Navàs, a mà dreta, surt una carretera que va a Gaià Aquesta carretera, que segueix en direcció a Prats de Lluçanès, passa per Sant Pau de Pinós JVV Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
Resclosa propera a Can Móra (Sagàs)
Art romànic
Situació A primer terme hi ha la canalització de l’aigua cavada a la roca i a segon terme, hom pot veure clarament la línia de forats de la resclosa J Bolòs Situats a la riera de Merlès, al costat de la Caseta de Mateus, entre Can Móra i Montclús, que hom pot veure els forats d’una resclosa i canalització d’un antic molí Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,2 — y 57,1 31 TDG 182571 Per a arribar-hi, si venim per la carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès, cal agafar la pista que, des de…
Castell de l’Espà (Saldes)
Art romànic
No es coneix cap resta ni la ubicació del castell d’Espà, malgrat que la documentació sembla indicar que aquest va tenir una gran importància a l’edat mitjana El lloc de l’Espà surt ja esmentat documentalment el segle X, relacionat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà El 961 els marmessors del difunt Ava donen al monestir diverses propietats a l’Espà “ hoc quod habeo in ipsas Spatas ” i a l’any 983, l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç esmenta que el monestir tenia quatre masos al lloc esmentat “ ipsas Spatas ” La primera referència sobre el castell la trobem…
Castell de Montclar
Art romànic
No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dona el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva un caire senyorívol aquesta devia ser la ubicació del castell, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta La pimera referència sobre el lloc de Montclar la trobem en un document del fons de Serrateix, conservat a l’Arxiu de Solsona i datat el dia 4 dels idus de maig de l’any 1074 en ell podem llegir que Guillem Ermemir ven al…
Sant Martí de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Interior de l’església A desgrat dels recobriments que han sofert els seus murs, hi és perfectament visible la seva estructura romànica L Prat Sant Martí de Cellers s’aixeca al cim del turó on, al seu vessant meridional, descansa el petit poble de Cellers, al cantó de tramuntana del barranc que rep el mateix nom que el poblet i a migjorn del municipi de Llanera, a frec de la comarca de la Segarra, a la vall de Forest Mapa 361M781 Situació 31TCG736303 Per anar-hi cal partir del poble de Torà de Riubregós, a la comarca de la Segarra, a 27 km de Solsona Una vegada allí cal situar-se…
La Hispano Suïssa. 1904-1939
La Societat Anònima Hispano Suïssa Fàbrica d’Automòbils fou fundada a Barcelona el 1904 pels empresaris Damià Mateu i Francesc Seix, amb el tècnic en rellotgeria Mark Birkigt, que treballava en el sector de l’automòbil des del 1899 Fou el pas inicial d’una empresa de fabricació d’automòbils, i, aviat, de motors d’aviació i de camions i autobusos, que, d’una manera relativament ràpida, entrà en un procés fort d’internacionalització Una mecànica internacional Fins l’any 1939, la Hispano Suïssa establí acords de producció amb dotze empreses d’onze estats industrials situats a tres continents L’…