No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dona el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva un caire senyorívol; aquesta devia ser la ubicació del castell, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta. La pimera referència sobre el lloc de Montclar la trobem en un document del fons de Serrateix, conservat a l’Arxiu de Solsona i datat el dia 4 dels idus de maig de l’any 1074; en ell podem llegir que Guillem Ermemir ven al monestir de Serrateix un alou que té al comtat de Berga, als llocs de Montmajor i Montclar “… in locum que vocant Monte Maiore sive in Monte Claro...”. L’any 1117 esmentada la parròquia de Sant Martí de Montclar i el 29 de juny de 1193, Berenguer de Clariana en el seu testament esmenta unes vinyes a Montclar. Vers l’any 1240, segons refereix l’historiador berguedà Jacint Vilardaga, el rei Jaume I, en recompensa per l’ajut prestat en la conquesta de València, atorgà el lloc de Montclar a Pere de Berga, incorporant-se així al feu d’aquesta família nobiliària. Al final del segle XIII, l’hereva dels Berga, Sibil·la, es casà amb el comte de Pallars, vinculant així Berga i el Berguedà, i, per tant, també el lloc de Montclar, a aquell comtat. El 1309, Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà, casada amb Hug de Mataplana, en part permutà i en part vengué tota una sèrie de possessions amb el rei Jaume II. Sibil·la cedia al rei la gran majoria dels castells que posseïa al Berguedà, entre altres els de Casserres, Montmajor, Berga, Querol, Bonner i Montclar. Aquesta és la primera referència documental sobre el castell de Montclar, cosa que pot indicar que la seva construcció va ser tardana. L’any 1328 consta que el castell de Montclar era possessió del rei i que algun temps enrere el rei Jaume II l’havia cedit al noble Bernat de Mallorca, amb unes determinades condicions: fer-hi millores, donar el delme dels fruits de tres feixes de terra contigües al castell, etc. En aquest mateix segle trobem un llinatge cognomenat Montclar: el 1316 Bertran de Montclar, cavaller; el 1331, Pere de Montclar, cavaller; el 1344, Bernat de Montclar, cavaller; el 1351, Francesc de Montclar, donzell; el 1391, Pere de Montclar, donzell i procurador de la vescomtessa de Narbona; el 1339, Ramon de Ribes, feudatari de Pere de Montclar a Queralbs i Fustanyà. El fogatjament de 1365-70 dona per al castell de Montclar 13 focs reials i 8 del cavaller Francesc de Montclar i el del 1381 5 i 4 focs respectivament, o sigui que hi ha hagut, com a tot l’occident europeu, una davallada important de població, com a conseqüència de les pestes. El 2 de setembre de l’any 1390, el rei Joan I ven a Berenguer de Curtielles el castell de Montclar i el dret de passatge de la vila de Berga i el 20 de desembre de l’any 1424, Alfons el Magnànim, ven a Joan Llobet el jus luendi del mateix castell juntament amb les rendes de Berga, tot plegat per 33 000 sous. El 1442, el cavaller Joan de Ladernosa, sotsveguer i senyor del castell de Montclar, feu pagar indegudament la lleuda als baganesos que acudien a Berga; la qüestió es dirimí en un litigi que guanyaren els homes de la vila de Bagà. El segle XVII consta que el castell de Montclar era propietat de Francesc de Tamarit.