Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Ribas i Fort
Ebenista.
Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París 1867 El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample En seria continuador unitari Josep Ribas i Anguera 1866-1909 i la seva vídua fins el 1936
Josep Ribera i Miró
Música
Compositor, director i organista.
Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i…
,
Josep Valls i Romà
Cinematografia
Impressor, editor i empresari.
Vida Propietari de tres impremtes, edità revistes, publicacions i cartells d’espectacles taurins, teatrals i cinematogràfics El 1903 obrí el local La Campana a Gràcia, on es feren sessions de vistes fixes, un film i atraccions L’any següent, vengué el local i comprà un bosc del costat on edificà el Gran Teatro del Bosque, inaugurat el 1905 A més de representacions s’hi feren projeccions a través de la CINAES i Empresa Alianza i es programava conjuntament amb els cines Gráfico, Principal, Núria i Select, de Gràcia Però per aquell escenari també passà el bo i millor del circ, la sarsuela i les…
Josep Mas i Dordal
Façana de l’església de la Mercè de Barcelona, obra dels germans Josep i Pau Mas i Dordal (1765-75)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona.
Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…
Josep Melià i Sinisterra
Industrial.
Fill de Josep Melià i Ballester Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països belligerants a passar a l’exili Acabada la guerra, es dedicà a la indústria turística Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de viatges del seu nom es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics
Francesc Josep Rodríguez Sánchez
Pesca esportiva
Directiu de pesca esportiva.
Vinculat a la federació catalana, durant el mandat de Lluís Pujal fou el responsable de les modalitats de mar mar-costa i embarcació fondejada i aconseguí un ampli palmarès com a capità de la selecció catalana També formà part de la federació espanyola, durant el mandat del català Josep Lluís Bruna Brotons, i actuà com a capità de la selecció estatal de mar-costa en diferents Mundials, tant en categoria absoluta com en categories inferiors
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
Josep Vidal i Bachs
Cristianisme
Religiós escolapi, músic, director d’escolanies.
Biografia Els fets de l’octubre del 1934 obligaren la seva família a abandonar Barcelona, que es traslladà primer a Castellar del Vallès i després a Vilatenim De nou a Barcelona, el 1939 fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni El 1947 entrà al calassanciat d’Alella amb la decisió de ser escolapi El 7 d’agost de 1949 començà el noviciat i professà el 13 d’agost de 1950 Cursà filosofia a Iratxe i l’enviaren a Marsella per estudiar teologia El 1956 començà el magisteri a Granollers i el 21 de setembre de 1957 fou ordenat sacerdot a la basílica de Montserrat A les escoles de Sant Pàpol, a…
Josep Franco i Martínez
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987, Cendres de seductor 1987, Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les…
,
Josep Ortí i Moles
Literatura catalana
Teatre
Dret
Poeta i comediògraf.
Vida i obra Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester , germà del poeta Marc Antoni Ortí i Moles i pare de l'escriptor Josep Vicent Ortí i Major Es doctorà en lleis a València 1673 Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Molt vinculat al món de les acadèmies barroques, fou sobretot membre, des del 1681, i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser Formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats 1685, on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma 1690, i la del comte d’Alcúdia Fou…
,