Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Carme Gombau i Vilasís
Música
Soprano.
Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb els mestres J Lamote de Grignon i J Barberà El 1930 es traslladà a París, on estudià a l’École Normal de Musique i al Conservatori rus El 1933 guanyà un concurs internacional de cant a Viena, i a partir d’aleshores inicià una important carrera sobre els escenaris d’arreu d’Europa i l’Estat espanyol Entre els anys 1929 i 1937 collaborà assíduament en les vetllades de l’Associació Obrera de Concerts El 1934 participà en les representacions d' Euda d’Uriach , d’AVives, al Gran Teatre del Liceu, al costat d’H Lázaro També collaborà…
Toti Dal Monte
Música
Soprano italiana.
Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva…
T
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix als principis relatius.
Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T…
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…
Josep Vall i Palou
Economia
Empresari.
El seu pare, Josep Maria Vall i Companys , i el seu oncle Antoni Vall i Companys , adquiriren el 1956 la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que es convertí en el Grup Vall Companys, un dels primers grups agroalimentaris de l’Estat espanyol El 2001 comprà la participació dels seus cosins Ramon i Josep Maria Vall i Pla i restà com a president i propietari únic Des d'aleshores intensificà la integració en el sector dels productes carnis Poc abans de morir, el 2015, transferí la totalitat de les accions del seu hòlding patrimonial, Inversions Fenec, de…
Edith Picht-Axenfeld
Música
Pianista i clavicembalista alemanya.
Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà…
Ordoni I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (850-866).
Fill i successor de Ramir I El 854 envià, en ajuda dels mossàrabs toledans revoltats contra l’emir Muḥammad I, un exèrcit comandat pel comte Gató d’El Bierzo, que fou derrotat en l’anomenada jornada del Guadecelete En el seu temps el regne astur inicià l’expansió al sud de la serralada Cantàbrica, per la Vall del Duero, repoblant Lleó 856, Tui i Astorga El 859 o 860 derrotà el Banū Qasī Mūsā ibn Mūsà ibn Fortun, prop d’Albelda batalla de Clavijo Ocupà aleshores Coria i Talamanca, i el seu fidel, el comte Roderic de Castella, repoblà Amaya 860 L’emir Muḥammad I envià, però, dues…
Sección Bolchevique-Leninista de España
Partit polític
Grup trotskista fundat al desembre de 1936 a Barcelona després que els seus membres intentessin ingressar com a fracció en el Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Dirigit per Moulin, fou el collectiu trotskista oficial Estigué enfrontat amb el Grupo Bolchevique-Leninista “Le Soviet” , considerat heterodox Arran dels fets de maig de 1937tingué lloc un procés judicial contra integrants de la SBLE, acusats de sabotatge i d’espionatge El líder era Manuel Fernández-Grandizio Martínez Munis, que fou empresonat el 1938 S’evadí i s’exilià a França i posteriorment a Mèxic, amb altres militants com el poeta francès Benjamin Péret Denuncià tota defensa de l’estat obrer “degenerat” de l’URSS i rebutjà la resistència nacional antifeixista El 1943, a París, es…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols En…
Agrupación de Electores de José María Ruiz-Mateos
Partit polític
Partit fundat amb el nom d’Acción Social al març de 1986 a Madrid per l’empresari José M. Ruiz-Mateos, enfrontat amb el govern de Felipe González per l’expropiació del seu holding empresarial RUMASA el 1983.
Es defineix com el “partit de l’empresa” i pretén representar-la políticament Concorregué a les eleccions europees de 1989 i obtingué dos diputats un fou el mateix Ruiz-Mateos i 68606 vots a Catalunya Posteriorment es presentà a totes les eleccions fins el 1994, amb noms canviants i resultats decreixents A Catalunya obtingué els següents resultats en les legislatives de 1989, com a Agrupación Ruiz-Mateos, 37942 vots en les autonòmiques de 1992 quan obrí seus a Barcelona i Girona, com a Agrupación Ruiz-Mateos-Alianza Democrática Europea, 13067 vots en les legislatives de 1993 amb el mateix nom…