Resultats de la cerca

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre…

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny…

Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol

Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…

Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…