Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
polifonia
Música
Terme que descriu la música composta per diferents línies melòdiques que mantenen relacions divergents en alguns dels paràmetres musicals, com ara el rítmic o el melòdic (contrapunt 1).
Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia música formada per una sola línia melòdica com de l’homofonia música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha…
Estimada Marta
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Martí i Pol, publicat el 1978.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest llibre Martí i Pol fa palès un canvi de rumb en la seva actitud vital i, en conseqüència, en la poesia, tal com manifesta en el pròleg que hi inclou, del tot illuminador un nou rumb respecte al període anterior, confirmat per l’afirmació rotunda de la vida, del goig i del plaer, i l’aportació de la poesia a aquest nou esclat Estructurat en tres seccions amb entitat pròpia, però amb una intenció unitària, la primera, “Set poemes d’aniversari”, fixa la distància temporal —set anys— respecte a l’inici de la malaltia, que permet d’objectivar-ne els efectes i…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
Els gempílids: llima
La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel…
vall de les Salenques
Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector N de l’antic terme de Bono, al municipi de Montanui (Ribagorça).
És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall emissari dels…
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…
Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El terme és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental La vegetació natural, formada per brolla, ocupa la major part del terme Hi predomina l’agricultura de secà garrofers, ametllers, oliveres sobre la de regadiu, que produeix hortalisses Les terres són de conreu directe Hi ha bestiar oví i cabrum N'ha desaparegut la tradicional indústria del vidre El poble 612 h agl 2006, busoters 326 m alt agrupa poc més de la meitat de la població, i la resta viu en diverses urbanitzacions Havia pertangut des…
Lhasa

Ciutat vella de Lhasa, Tibet
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Tibet, que constitueix actualment un zizhiqu dins la regió del Sud-oest de la Xina.
És situada a 3 650 m d’altitud, a la vall del riu Kichu, afluent del Brahmaputra Centre religiós del lamaisme, hi residí el dalai-lama fins el 1959, que hagué de fugir de resultes de la pressió xinesa Domina la ciutat un turó on hi ha el gran palau Potala del dalai-lama s XVI El temple de Jo-khang veritable catedral de Lhasa és un dels més antics del Tibet s VII-VIII Als voltants de la ciutat hi ha diversos monestirs budistes Se'n destaca el de Sera i el de Desprung el monestir de Galdan, el més important de l’orde dels gelukha , fou destruït, juntament amb molts altres monuments, durant la…
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al vessant meridional…