Resultats de la cerca
Es mostren 10426 resultats
Christoph Scheiner
Astronomia
Astrònom alemany.
Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí
Johann Friedrich Struensee
Història
Polític danès.
Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir
Grigorij V. Aleksandrov
Cinematografia
Teòric i realitzador cinematogràfic rus.
S'inicià en el cinema com a collaborador d’Eisenstein El 1930, bo i acceptant els dictats de l’estalinisme, encetà una línia basada en el gust popular per la música i el circ, en la qual estan Ves’olyje Reb'at'a ‘Xicots de bon humor’ o Cirk ‘El Circ’, i més tard un estil més compromès, amb Vstreca na Elbe ‘Aplec a l’Elba’
Gordià III
Història
Emperador romà (238-244), net de Gordià I.
Fou elegit cèsar per l’exèrcit i el poble després de la revolta de Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Deixà el poder a mans del sogre, Timesiteu, prefecte del pretori El 242 s’inicià la guerra contra els perses, en el decurs de la qual Timesiteu morí Fou succeït per Filip l’Àrab, que impellí els soldats a donar mort a l’emperador
Ramon Gaya i Massot
Historiografia
Historiador.
Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona Installat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l’antiga Universitat de Lleida Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida 1949, Los valencianos en el Estudio General de Lérida 1950, Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida 1951 i Los jesuitas en la universidad de Lérida 1954
Jaume de Cortada i de Bru
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou canonge de Barcelona, bisbe de Zamora i arquebisbe de Tarragona 1753-62 Inicià la construcció de la capella de Santa Tecla a la seu tarragonina, obra sumptuosa de marbres i de jaspi, d’estil vitruvià, feta per l’arquitecte Josep Prat i l’escultor Carles Sales, inaugurada el 1775, i en la qual fou enterrat És autor de diverses pastorals Era germà de Josep de Cortada
Haroldo Conti
Literatura
Escriptor argentí.
Estudià a la Universitat de Buenos Aires S'inicià en el teatre Examinando , 1955 i passà, posteriorment, a la narrativa La causa 1960, Sudeste 1962, la seva millor novella, En vida 1971 i Mascaró, el cazador americano 1976 És autor, també, de reculls de contes Con otra gente , 1967 La balada del álamo Carolina , 1976, etc El 1976 fou detingut pels militars argentins i desaparegué
Joseph Erlanger
Biologia
Fisiòleg nord-americà.
Inicià la seva tasca d’investigació amb diversos treballs sobre la circulació sanguínia Traslladà el seu interès al camp de la neurofisiologia i estudià els fenòmens que tenen lloc a les fibres nervioses quan són estimulades per sota del llindar d’excitació, i també les diferenciacions funcionals al sistema nerviós central Per aquests darrers treballs el 1944 compartí amb HSGasser el premi Nobel de medicina
Rafael Ventura i Melià
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre
Lloyd Bacon

Lloyd Bacon
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
S'inicià com a actor, primer a l’escena i més tard al cinema, en diversos films de Charlie Chaplin i de la Triangle Cap al 1920 realitzà films per a Mack Sennet El 1928 The Singing fool obrí la seva participació en la comèdia musical 42th Street 1933, Wonder Bar 1934 Cultivà també el cinema dit social a Marked Women 1937 i d’altres films