Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Móra d’Ebre
Panoràmica de Móra d’Ebre, amb el pont que comunica les dues ribes de l’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la dreta del riu, al centre de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…
La incidència d’Itàlia i Flandes en temps d’Alfons el Magnànim
Art gòtic
Taula del naixement de la Mare de Déu, del retaule major de la Catedral Vieja, a Salamanca, realitzat en gran part per Dello Delli, pintor florentí que visqué a Barcelona i que influí en l’estil de Bernat Martorell ECSA – Ampudia Fotografía El període del segon internacional s’inicia i acaba sota el regnat d’Alfons el Magnànim, coronat el 1416 Alfons el Magnànim 1396-1458 fou un dels monarques més brillants de la seva època i va saber adequar les circumstàncies més diverses als seus interessos Primer gaudí d’una infantesa i una primera joventut privilegiades a Castella com a fill primogènit…
La vida al camp
Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…
rellotge nocturn
Tecnologia
Denominació que hom dóna aun determinat tipus de rellotge de sobretaula mecànic originari de la Itàlia del segle XVII en què un llum d’oli o espelma situada a l’interior de la caixa permetia llegir l’hora del rellotge a les fosques.
La principal característica és que només quedaven illuminades per transparència les xifres de l’hora i el quart d’hora corresponents al moment Una variant consistia a projectar l’esfera transparent, en què hi destacaven la busca i els nombres opacs, sobre la paret Cal no confondre'l amb el nocturlabi o rellotge d’estels
oleocel·losi
Fitopatologia
Alteració que es presenta en les tarongers i llimones que han sofert glaçades, que consisteix en l’aparició de taques produïdes per l’oli essencial alliberat per les vesícules de la pell, però que també pot ésser produïda per excés d’humitat.
El teixit entre les cèllules oleíferes de les taques s’enfonsa i esdevé bru Hom pot observar aquesta característica més fàcilment en les llimones que en les taronges i mandarines
esqualè
Química
Hidrocarbur insaturat amb sis dobles enllaços, de fórmula empírica C3 0H5 0, d’estructura isoprenoide amb sis unitats d’isoprè, que ocorre a l’oli de fetge d’alguns esquals i en altres olis, intermedi en la biosíntesi del colesterol.
suècia
Tecnologia
Pell molt blana, emprada en guanteria, generalment blanca o de color groc blanquinós, però algunes vegades tenyida, amb un acabat apelfat molt fi, fabricada amb serratges de pell ovina o amb pells ovines desflorades i adobada amb formaldehid, amb oli o amb alum.
àcid caprílic
Farmàcia
Química
Líquid oliós de tast ranci, present en forma de glicèrids en l’oli de coco i en els greixos de la llet, que es fon a 16,7°C i bull a 239,7°C, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol i en èter.
Hom l’obté per oxidació de l’octanol És emprat en la síntesi de colorants, perfums antisèptics, fungicides i com a plastificant
calçotada
Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
Enterrament a Ornans
Enterrament a Ornans
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Oli de Gustave Courbet (3,13 per 6,64 m), actualment al Musée d'Orsay, pintat a Ornans el 1849 i exposat a París al Salon de 1850-51 i, més tard, a les exhibicions de l’artista del 1855 i el 1867.
El seu realisme robust i un pèl matusser provocà la indignació de crítics i públic, acostumats als grans temes històrics de tradició romàntica