Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
mielograma
Biologia
Fórmula citològica que expressa la proporció percentual de les cèl·lules que integren la medul·la òssia
.
A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%
Nimega

Aspecte del Grote Markt de Nimega
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, Països Baixos, situada vora el riu Waal.
Gràcies a la comercialització de l’hulla de la conca del Ruhr, molt pròxima, hi foren creades indústries metallúrgiques, tèxtils i químiques Centre comercial important i molt ben comunicat D’origen celta, Trajà en féu una colònia romana Ulpia Novo Magus i un centre important dins la Germània inferior Convertida en palatinat per Carlemany i ciutat imperial des del 1230, fou després membre de la Hansa Romanen restes d’una capella de setze costats del temps de Carlemany i la Grote Kerk o Sankt Stevenskerk, dels s XIII-XV L’ajuntament és del 1554 Té diversos museus, teatre, etc Universitat…
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i mixteques
Òlbia
Ciutat
Ciutat de la província d’Òlbia-Tempio (Sardenya), de la qual és capital juntament amb Tempio Pausania, a la costa NE de l’illa.
Centre comercial molt actiu per les exportacions vers la península, és també un port important pel tràfic de passatgers Fundada, probablement, pels grecs el s VI aC, aviat esdevingué una base cartaginesa Conquerida pels romans l’any 259 aC, decaigué a l’època imperial Feu de diverses famílies, entre les quals els Borja a l’època de dominació catalana de Sardenya, conserva restes d’una necròpoli púnica i d’unes quantes construccions romanes L’església de San Simplicio s XI-XII és una de les esglésies romàniques més antigues i més interessants de Sardenya, amb planta basilical i tres naus
castellot de la Roca Roja
Poblat ibèric del terme municipal de Benifallet (Baix Ebre).
És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Taxila
Ciutat antiga
Antiga capital de Gāndhāra.
Habitada per aris i escites, formà part de l’imperi persa segle VI aC i fou ocupada, successivament, per bactrians, parts, pels kušān i, finalment, destruïda pels huns segle V Centre cultural i artístic important, és la síntesi de les cultures mesopotàmica, zoroastriana, budista, grega, hindú, xinesa i jueva Centre budista, la seva universitat mencionada al Mahābhārata i al Rāmāyaṇa s’especialitzà en medicina, dret, ciències ocultes i arts, sobretot pintura i escultura Actualment és un centre arqueològic que conté restes des de l’època persa fins al període dels guptes, i hi sobresurten els…
nominatiu
Gramàtica
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.
És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i llurs costums
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona