Situació
Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme.
F. Tur
L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins. Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG938850.
Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell.
Història
Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII. La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial de Sant Julià de Llers. Al seu altar de Santa Maria hi havia un benefici fundat pels senyors del castell. Tenia cementiri propi, però només s’hi enterrava en èpoques de contagis. Vers la meitat del segle XV sembla que la capella ja era en ruïnes; el benefici fou traslladat a la parròquia de Llers.
Castell
La capella de Santa Maria del castell de Molins era d’una sola nau, força curta, amb un absis de planta semicircular a llevant, que s’hi obre per un simple plec.
Els murs perimetrals d’aquesta església ruïnosa es conserva en alçades molt desiguals. El mur septentrional de la nau i més de la meitat del de l’absis del mateix costat, es drecen encara en una altura aproximada d’uns 3 m. El mur de migdia de la nau i aquest mateix costat de l’absis són la part més destruïda; llur alçada màxima no és, enlloc, superior a 1 m. Una mica més alta es manté la façana occidental, exceptuant, però, el fragment constructiu de l’angle sud-oest de l’edifici. Aquesta cantonada i uns curts trams de murs adjacents a cada costat es drecen encara, excepcionalment, en tota l’alçada original, o poc menys. A la part superior resta un fragment de l’arrencada de la volta que cobria la nau, la qual s’inicia en una marcada banqueta.
La porta era situada al mur meridional. Prop de la cantonada del sud-oest, s’hi veuen encara alguns carreus d’un dels muntants. No se n’ha conservat cap finestra.
L’aparell d’aquesta esglesiola romànica és semblant al que hi ha als altres sectors del castell, els considerats més antics. És format per còdols grossos i petits carreus treballats a cops de martell, deixats sense polir i lligats amb morter de calç, que s’afileren regularment.
El castell de Molins, i amb especial dedicació les restes de la seva església de Santa Maria, fou objecte d’unes jornades d’activitats per part del Grup d’Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès, que consistiren en la neteja de bardisses i enderrocs. Aquesta lloable tasca ha deixat les restes de l’església força més visibles que no ho eren amb anterioritat.
Bibliografia
- Gregori Pallisser: Llibre dels racionaris de la vila i castell de Llers, 1730, inèdit.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 49.
- Antoni Egea i Codina: Llers. Els homes i els Fets, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, XIV, Figueres 1979-1980, pàg. 288.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1981, pàg. 9.
- Antoni Egea i Codina: Descoberta d’un temple romànic: Santa Maria de Molins, Quaderns d’estudis medievals, núm. 4, juny de 1981, Artestudi edicions, pàg. 254.