Situació
Una vista exterior de l’església des del nord-est; a primer terme l’absis, al mur del qual és visible l’opus spicatum.
F. Tur
Amb el nom de Pla de l’Arca és coneguda una contrada força extensa, enlairada a llevant del coll del Portús. S’estén a migjorn de la carena de l’Albera on hi ha el coll del pla de l’Arca i no gaire lluny d’ell les ruïnes del mas del mateix nom, fins a les serres del Calze i de les Canals. En aquesta rodalia neix el riu Llobregat de l’Empordà, que la solca, en el seu curs més alt, de llevant a ponent. Les restes del’església de Sant Pere són a l’esquerra, a migdia, del riu, en un planell. L’indret és totalment deshabitat.
Mapa: 220M781. Situació: 31TDG905996.
Per arribar-hi hom pot agafar un camí que surt del Portús i que s’apropa força a l’església, passant pel mas Rius, fins al mas de l’Illa. També s’hi pot anar des de la Jonquera, pel camí que porta al mas Brugat; des d’allí cal seguir un corriol, a peu, que en llarga pujada —de cosa de 2 km— porta fins a l’església. (JBH)
Història
Fins avui no s’han donat a conèixer notícies històriques referents a aquesta església. Tot fa suposar que fou la parròquia o sufragània al servei del poblat medieval situat al seu entorn i també escampat per l’ampli paratge del pla de l’Arca. Quan ja no era dedicat al culte, el temple fou notablement modificat per convertir-lo en mas, en una data indeterminada. Tanmateix, pels elements de construcció que corresponen a aquest casalot, cal suposar que la transformació es produí als segles XVI o XVII, si no abans. És molt possible, doncs, que l’església restés abandonada en època força més reculada, la qual cosa, juntament amb la poca importància demogràfica del lloc, podrien explicar en part la manca de dades documentals conegudes. (JBH)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, ambla nau rectangular, capçada vers llevant per un absis semicircular.
B. Bofarull-Geseart
Les ruïnes de l’església de Sant Pere quedaren molt emmascarades en ésser construït el mas que ja hem esmentat. Hom aprofità els murs i integrà l’antic espai del temple al conjunt de l’edifici, que fou completat amb un cos de construcció afegit al costat de migdia. Els murs perimetrals de l’església han arribat a nosaltres molt irregularment conservats; hom pot identificar, però, la totalitat de la planta.
La petita església era d’una sola nau amb absis ultrasemicircular, bastant aprofundit i desplaçat vers tramuntana respectede l’eix axial de la nau, de manera ben marcada. Una altra irregularitat de la planta és el desviament que afecta el frontis o mur de ponent, que no forma angles rectes amb els llenços laterals de la nau. Com hem indicat, es tracta d’un temple de dimensions reduïdes, de 13,5 m de llargada, dels quals 4,5 m pertanyen a l’absis, i 5,5 m corresponen a l’amplada màxima, mide sexteriors.
La nau era coberta amb volta, que s’ha conservat únicament enun tram curt (4,5 m de llargada) del seu extrem de ponent. Ésuna volta de canó, que arrenca de banquetes poc acusades i ésfeta amb pedres de mida petita, sense treballar, amb abundantmorter. Aquesta volta recolzava en un arc toral situat a la meitatoriental de la nau, del qual resta només una part dels pilars rectangulars adossats.
L’absis té la coberta completament destruïda; és poc més estret que la nau, i s’hi obria per un plec del qual es veu una de les cantonades, que només sobresurt 25 cm.
Al mur meridional, vers l’extrem de ponent, en una de les portes que comunicaven l’antic espai de l’església amb la part de la casa afegida posteriorment, és visible un muntant i la meitat de l’arc de la porta del temple. L’arc era de mig punt, només una mica ultrapassat. Les seves dovelles són lloses estretes, sense treballar, però escollides de mides regulars, disposades en ventall. Al muntant hi ha blocs de pedra voluminosos, escantonats.
S’identifiquen tres finestres. Una de situada al fons de l’absis.És d’un sol biaix, però molt obert, i en resten els muntants, sense l’arc, ja que el mur s’ha conservat just sota el seu nivell.
Des de l’exterior s’observa la resta d’una altra finestra al costat de migdia de l’absis; l’arc és de mig punt i segurament també és d’un sol biaix, si bé això no es pot comprovar. L’altra finestra és al centre del frontis; l’arc, també de mig punt, ha estat tallat en una sola pedra i és una obertura de doble esqueixada, però sense els vessants ben marcats; potser la forma actual és fruit d’una reforma.
Al fragment de volta conservat a ponent de la nau s’han conservat, al damunt, les lloses de llicorella de l’antiga coberta. També en aquest sector es manté una part del paviment de llambordes de pedra força ben tallades. En alguns punts del sòl, hi apareix la roca natural treballada artificialment.
L’església ha estat bastida amb un aparell fet a base de blocs de granit sense treballar o només trencats, de formes i mides diverses, que lliguen amb un morter molt ferm. Aquestes pedres, tot i la irregularitat, es disposen en diferents punts, amb tendència a la sedimentació horitzontal. Són més nombroses, però, les filades de lloses que foren col·locades inclinades en un sol sentit i, encara més, les d’opus spicatum sovint perfectament marcat. Dins els paraments avui conservats són especialment llargs els rengles d’espiga que es poden veure seguir de cap a cap del mur de l’absis i també al frontis. Aquest aparell lliga amb cantonades fetes amb pedres, generalment de mida força gran, escairades bastament, que s’aproximen a la forma de carreus i que es col·locaren al llarg i de través.
Per a les seves característiques formals l’esglesiola de Sant Pere del Pla de l’Arca s’inscriu dins el context de l’arquitectura religiosa que sorgí de l’evolució de les formes pre-romàniques locals al Rosselló i l’Empordà en el transcurs del segle X. És a dir, que cal incloure-la dins el grup d’esglésies pre-romàniques, ja evolucionades, d’aquesta zona, que es caracteritzen per la planta de ferradura dels absis. N’és una mostra particularment interessant, però modesta i de tipus popular o rural. Es pot equiparar amb altres temples semblants, com Sant Genís del Terrer o Sant Andreu de Vila-robau. Com aquests exemples cal datar-la, doncs, en un moment força anterior al mil·lenni, dins el segle X. (JBH)
Sepultures
A l’interior de la nau de l’església de Sant Pere del Pla de l’Arca, a la seva meitat occidental i en un punt on aflora la roca natural del sòl, s’hi veu una tomba excavada. Sembla afectar una forma perfectament rectangular de la qual són visibles dos costats i part d’un altre. Com que està colgada no és possible d’esbrinar-ne més detalls; ignorem, per tant, si és antropomorfa. Excepcionalment és orientada de nord a sud. L’amplada, apreciable a l’extrem de tramuntana, és d’uns 80 cm i la llargada, més imprecisament, d’uns 2 m.
A uns 5 m al nord-est de l’església, quan la vegetació ho permet, són visibles les lloses laterals d’una tomba de cista medieval. Les lloses són de petites dimensions i tallades molt bastament; sobresurten poc del nivell actual del terreny. És probable que aquesta única sepultura que hem pogut identificar a l’indret, assenyali l’emplaçament de la necròpolis alt-medieval. L’exploració arqueològica segurament donaria resultats ben positius. (JBH-BBG-ECV-MDPC)
Poblat
Al voltant de l’església de Sant Pere del Pla de l’Arca hi ha un conjunt de restes disperses de construccions que pertanyen al poblat medieval. Es un punt més apartat, vers el sud, ha estat identificada molt recentment l’arca o el sepulcre megalític que ha donat nom al lloc. Els camins per arribar-hi són els mateixos que els indicats per a l’església de Sant Pere del Pla de l’Arca.
Les restes, ja molt poc visibles, de diverses construccions del poblat medieval són molt amagades per les garrigues i també per les terres i pels mateixos enderrocs. Segons les èpoques i els canvis de vegetació poden arribar a esdevenir pràcticament imperceptibles, mentre que en altres avinenteses hom pot identificar clarament la planta d’amplis sectors d’algunes de les antigues edificacions. Arreu del conjunt, la construcció és a base de pedres simplement lligades amb fang. El gruix de les parets sol ésser de 60 a 70 cm. Aquests murs es mantenen en alçàries irregulars i sempre molt minses. Com a màxim arriben a atènyer els 80 cm, mentre que en alguns punts amb prou feines sobresurten del nivell actual del terreny. Són fets amb blocs de granit sense treballar o només trencats, de mides mitjana i petita, que hom ha procurat de col·locarben ajustats. Hi ha fragments d’aparell on aquestes pedres tendeixen a sedimentar-se horitzontalment, però molt sovint es disposen inclinades en un sol sentit i en diferents punts formen rengles d’opus spicatum ben marcat.
Hi ha tres edificis o conjunts de casalots ben identificats. De cap de les construccions no es pot esbrinar la planta completa. Es veuen, però, trams considerables dels murs perimetrals i també importants testimonis dels compartiments interiors. Les plantes eren complexes i irregulars, ja que s’adaptaven als desnivells naturals del terreny, i s’aprofitaven els afloraments de roca per assentar-hi les parets. Les estances interiors participen igualment d’aquestes irregularitats. En general són nombroses i de petites dimensions, però també hi ha sectors on en veiem de més grans, allargades. Són compartiments trapezials, fins i tot n’hi ha algun de poligonal. Els angles rectes hi són rars. Hi ha també estrets passadissos o entrades.
A migdia de l’església es troba una àmplia esplanada circuïda per una tanca de paret seca que potser és de l’època del mas afegit al temple. És possible que també assenyali els límits de la sagrera per aquesta banda. A l’altre costat, a uns 40 m de l’església, hi ha els vestigis d’una de les construccions o un conjunt edificatvisible en un espai d’uns 25 × 15 m, que tenia nombroses estances. Més al sud-oest, a l’altre costat del camí que arriba des de migjorn, hi ha altres restes, menys visibles, amb murs d’una llargada considerable.
Una altra edificació, gairebé a tocar de l’església (a uns 4 m)vers el nord-oest, només presenta restes visibles de dues grans estances.
Uns 14 m a llevant del temple hi ha un altre edifici que s’endevina de planta complexa i que s’estructura entre grossos roquissers. Les restes visibles ocupen un espai d’uns 18 × 12 m.
Els fragments de terrissa grisa que s’escampen per l’indret acaben de demostrar que es tracta de les restes d’un poblat d’origen alt-medieval.
Uns 200 m al sud-est de l’església i el poblat, al cim d’un planell més alt que és acinglerat per un dels costats, hi ha vestigis de murs de la mateixa factura que els de les construccions descrites. Insinuen una estructura allargada, en un front murat d’uns 40 m que protegia l’estreta llenca més o menys planera del penyal. Per l’emplaçament i les característiques ha de tractar-se de les restes d’una obra de defensa i guaita.
A la rodalia del Pla de l’Arca hom ha començat a identificar altres vestigis de poblament medieval, restes de masos o casals dispersos i aïllats, i també agrupaments o petits nuclis d’habitacles, com el situat vora l’església. Com a lloc arqueològic tota la contrada del Pla de l’Arca té un elevat interès. (JBH-BBG-ECV-MDPC)
Bibliografia
- Miquel Oliva i Prat: Tesela arqueològica. San Pedro del Pla de l’Arca (La Junquera), “Revista de Gerona”, núm. 11, Girona 1960, pàgs. 79-80.
- Alexandre Deulofeu: L’Empordà, bressol de l’art romànic, Barcelona 1961, pàgs. 61-62.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 206.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàgs. 2-28.
- Eduard Junyent i Subirá: L’arquitectura religiosa a Catalunya abansdel romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadiade Montserrat, Barcelona 1983, pàgs. 146-147.